Llegeixo a l’ARA que una periodista espanyola acaba de denunciar per violació l’actor Gérard Depardieu, trenta anys després dels fets, i entenc que arran del degoteig de denúncies que ara va acumulant, i que no són poques. Va passar l’any 1995, quan ella tenia 23 anys, i va anar a entrevistar-lo amb motiu de l’estrena d’una pel·lícula. Diu que li va fer petons i tocaments als pits i que li va ficar els dits a l’entrecuix. Diu l’ARA: “Aquells fets no només van quedar anotats en el diari personal que ha recuperat, sinó que a l'arribar del viatge a París en va parlar amb la seva mare i amb Javier Angulo, que en aquella època era el director de la revista Cinemanía. Llavors ningú va atrevir-se a fer públic els fets ocorreguts i tampoc a denunciar-los”.
No he llegit l’entrevista, que es va publicar al número dos de la Cinemanía. M’imagino que no hi deu haver cap referència als fets, ni cap comentari de l’autora. De vegades, periodistes i artistes, o artistes i fans, inicien relacions, aprofitant l’admiració o fascinació de l’un cap a l’altre, durant la trobada. I de vegades, com el cas que estem explicant, l’artista es creu amb impunitat per aprofitar-se de l’altre.
Aquest cas acusa l’actor, però no acusa, també, en certa manera, la mare i el director de la revista? Potser eren altres temps, però potser no eren altres mares. Com reaccionaria jo si la filla m’expliqués una cosa similar? ¿Una cosa que queda clar que no ha estat consentida per ella? Cadascú és cadascú i hi ha qui, com jo, hauria agafat un avió amb el noble propòsit de trencar-li la cara a l’intèrpret d’Obèlix. Però, en tot cas, em costa imaginar-me el silenci matern, el no dir res, el no aconsellar-li que, com a primera mesura, ho publiqués. Em costa molt imaginar una mare que aconsella “girar full”. Em costa imaginar-me-la en totes les altres entrevistes a herois del cinema, tots famosos, alguns impunes, que va anar a fer aquesta –llavors– noia.
