El "retorn" de Manuel Marchena

MadridUna pregunta circula des del divendres, 4 de gener, pel tout Madrid jurídic, i també pel judicial. ¿L'audàcia i la temeritat de la Junta Electoral Central (JEC) d'acabar amb l'eurodiputat Oriol Junqueras pretenia, simplement, aplanar el camí a la resposta de la sala segona, que ha de reprendre l'activitat després de les festes, en el sentit que ja no hi ha res a dir sobre la immunitat del dirigent republicà?

En unes altres paraules: “Teníem un problema i l'hem solucionat”. Si és així, el cub de Rubik que té Marchena entre mans es complica encara més amb la resolució del Parlament Europeu d'aquest dilluns, 6 de gener: proclama Junqueras, Carles Puigdemont i Toni comín (i Clara Ponsatí, quan es concreti el Brexit) eurodiputats, i els convoca al ple del 13 de gener. Un regal de Reis ja anunciat.

Manuel Marchena i el tribunal del Procés, doncs, ja estarien alliberats de la part central de la immunitat de Junqueras gràcies al “treball” de la JEC, promogut activament pel seu president, Antonio Jesús Fonseca, i el catedràtic de dret constitucional de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED), Carlos Vidal Prado.

La decisió de la JEC ha sigut un d'aquests casos de resolució perversa, això és, d'utilització a contrario sensu d'una resolució internacional, la del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), i també de l'escrit de l'Advocacia de l'Estat que sol·licitava al Suprem deixar sortir de la presó Junqueras per acatar la Constitució i assegurar el seu treball d'eurodiputat fins a la concessió del suplicatori.

La majoria de set vocals –Ana Ferrer ja no en va prendre part i es va acomiadar dels seus col·legues quan es va abordar el tema de Junqueras, perquè forma part del tribunal del Procés– va argumentar contra els sis vocals contraris que calia anul·lar la situació d'eurodiputat de Junqueras precisament arran de la sentència del TJUE.

Perquè, segons van dir, fins a aquesta sentència Junqueras no era per a la JEC eurodiputat tenint en compte que no havia acatat la Constitució. Però una vegada aclarida la situació que era eurodiputat, seria un desistiment de funcions, van dir, mantenir-lo en aquesta situació amb una condemna ferma.

L'altre argument utilitzat va ser l'escrit de l'Advocacia de l'Estat sobre la sentència del TJUE. És a dir, els dos esments que s'hi fan de la JEC. “Fins al moment, no consta que la Junta hagi declarat la incompatibilitat del senyor Junqueras, ni tampoc la seva substitució per un altre representant de la seva candidatura electoral o la comunicació d'aquesta circumstància al Parlament Europeu”, diu.

I reitera: “No constant l'expressa declaració de la incompatibilitat i de l'anul·lació del mandat, el Sr. Junqueras continua, fins que no es produeixi aquesta declaració de la JEC, detenint les immunitats previstes”.

Segons el president de la JEC, amb aquesta frase s'estava indicant quina era la responsabilitat de l'organisme i, per tant, calia resoldre la qüestió. La minoria de cinc vocals va assenyalar que l'escrit no urgia resoldre la qüestió, sinó que simplement assenyalava el fet que la JEC no havia actuat.

El paisatge després de la batalla a la JEC es podrà completar amb la conducta del president del tribunal del Procés, Manuel Marchena.

Marchena va escriure un ofici al president del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Kearn Lenaerts, el 14 d'octubre del 2019, en què prometia que la sentència del TJUE sobre la immunitat d'Oriol Junqueras “tindrà eficàcia amb independència de la situació de provisional o penat”, perquè aquesta resposta era considerada fonamental per resoldre un recurs de súplica de la defensa de Junqueras del juny passat contra la decisió del Suprem de denegar al dirigent republicà sortir de la presó per acatar la Constitució davant la JEC.

A més de l'esmentada promesa al president del TJUE, canalitzada a través d'un ofici de vuit línies, un altre pas que va fer Marchena aquell mateix dia 14 va ser la interlocutòria que va dictar el tribunal en què suspenia una de les dues penes imposades a Junqueras en la sentència: la d'inhabilitació de 13 anys per exercir càrrecs públics. Aquesta decisió no va ser informada pel Suprem al TJUE, segons queda acreditat al punt 46 de la sentència del 19 de desembre.

I el tribunal del Procés va tornar a fer un altre pas en la direcció que ja es preparava tot per pronunciar-se el mateix 19 de desembre, només rebre la sentència del TJUE. En una nota de premsa el Tribunal Suprem es deia: "El tribunal va estudiar en profunditat el contingut íntegre de la sentència del TJUE en contestació a les preguntes plantejades per la mateixa sala segona en la interlocutòria de l'1 de juliol sobre l'abast de la immunitat d'Oriol Junqueras, quan aquesta persona estava en presó provisional. Ha acordat que es facin al·legacions del ministeri fiscal, l'Advocacia de l'Estat, l'acusació popular i la defensa d'Oriol Junqueras en un termini de cinc dies. Amb el seu resultat s'acordarà el que sigui procedent".

Totes les parts, amb la Fiscalia del Suprem tan sols una hora i mitja després de fer-se pública aquesta providència, van elevar les seves al·legacions.

Els magistrats de la sala segona, tenint en compte la càrrega de treball dels últims mesos, es van agafar vacances.

I vet aquí que divendres passat, 3 de gener, la Junta Electoral Central (JEC) va adoptar l'acord, a petició del Partit Popular, Ciutadans i Vox –que és una de les parts en el procediment del Procés–, de despullar de la condició d'eurodiputat Junqueras perquè considera que va ser condemnat el 14 d'octubre –és a dir, en reconeix la immunitat quan es va dictar sentència contra ell–, i justifica la seva decisió perversament en la resposta de la sentència del TJUE.

La sentència del 19 de desembre conclou que Junqueras havia de ser posat en llibertat o, en tot cas, s'havia de sol·licitar a l'Eurocambra la suspensió de la seva immunitat. Segons es diu a l'últim paràgraf: "Aquesta immunitat implica l'aixecament de la mesura de presó provisional imposada, per permetre a l'interessat desplaçar-se al Parlament Europeu i complir-hi les formalitats requerides. Si el tribunal nacional competent considera, però, que s'ha de mantenir la mesura de presó provisional després de l'adquisició per l'interessat de la condició de membre del Parlament Europeu, ha de sol·licitar com més aviat millor al Parlament Europeu que suspengui la immunitat [...]".

La JEC, doncs, a més de despullar Junqueras de la seva condició d'eurodiputat, erigint-se en la intèrpret de les respostes del TJUE a les preguntes formulades pel Tribunal Suprem, també ha despullat –o s'ha deixat despullar–, ves per on, el tribunal del Procés de la seva renovada promesa, el 19 de desembre, d'"estudiar en profunditat el contingut íntegre de la sentència del TJUE en resposta a les preguntes plantejades per la mateixa sala segona en la interlocutòria de l'1 de juliol sobre l'abast de la immunitat d'Oriol Junqueras, quan estava en presó provisional".

La decisió intempestiva –sense cap urgència– segons els uns, o temerària pels altres, semblava deixar-li les coses fàcils a Marchena: "Teníem un problema i l'hem solucionat". La cèlebre explicació de José María Aznar, al juliol del 1996, per justificar la repatriació dels immigrants irregulars confinats a Melilla.

Però ara, en vista de la decisió del Parlament Europeu d'aquest dilluns, queda clara també la magnitud de la temeritat i l'aventurisme de la JEC manipulant la sentència del TJUE i fent-la servir perversament contra Junqueras.

Marchena té pendents unes quantes coses, segons hem apuntat, però potser té una solució pràctica: aprofitar l'incident de nul·litat en l'execució de la sentència de Junqueras i admetre que és nul·la fins que no s'obtingui un suplicatori a l'Eurocambra –aprovació cada vegada més remota pel descrèdit de la justícia espanyola– i tornar a dictar-la. Perquè ja no hi ha més excuses per anar en la direcció equivocada.