Marcel Vivet, la revenja més fosca

En la condemna a cinc anys de presó de l'Audiència de Barcelona contra Marcel Vivet s'hi reuneixen, concentrats, tots els elements més obscurs de la repressió que exerceix l'estat espanyol contra l'independentisme i altres elements que els guardians del sistema consideren perillosos o nocius per a la seva pervivència. Arbitrarietat, afany d'humiliació, voluntat d'aplicar un càstig exemplar per atemorir la ciutadania, desig d'esclafar una persona del carrer “sota el pes de la llei” i dels aparells de l'Estat (a fi que tots prenguem consciència de la nostra petitesa i la nostra indefensió davant del poder), autoritarisme, i, per damunt de tot, la idea de la justícia com a instrument de venjança. De venjança i de càstig contra els pitjors criminals contra Espanya, que per a aquesta justícia no són els corruptes, ni els corruptors, ni els que utilitzen els poders i les institucions de l'Estat per buidar-lo des de dins: ben al contrari, aquesta justícia venjativa és còmplice servil de tots aquests. Els pitjors criminals, per a ella, són aquells que sotmeten a crítica la corrupció del sistema polític i institucional, i se'n pretenen separar o reformar-lo. Amb aquests no hi pot haver pietat.

Si la condemna contra Vivet és clarament injusta des de qualsevol punt de vista, encara es veu agreujada per dos fets: l'acusació exercida per la Generalitat i el fet que la sentència de l'Audiència de Barcelona conté implícit l'aplaudiment del tribunal (i de les acusacions, la Generalitat inclosa) a Jusapol, un sindicat policial notòriament arrenglerat amb l'extrema dreta, que era contra el qual va anar a manifestar-se Vivet. Si el govern de Catalunya va decidir no retirar la seva acusació (demanava quatre anys i nou mesos) per demostrar la seva autoritat i el seu suport als Mossos (per tots aquells equilibrismes que arriben a fer els polítics catalans amb el cos nacional de policia, mirant d'equilibrar la demagògia dels discursos amb la desagradable realitat), ha aconseguit fer-se un favor ben fosc, tant al Govern mateix com als Mossos. A Marcel Vivet li han caigut cinc anys de presó per haver colpejat amb un pal un agent antiavalots de la policia catalana. Suposant fins i tot que això sigui cert (el tribunal ho considera un fet provat, però així i tot és ben discutible), la desproporció de la sentència és evident.

Tan evident que la mateixa descompensació entre el càstig i els fets suposadament provats mostra el rerefons polític de la decisió del tribunal: davant de la imminència dels indults, s'insisteix a presentar l'independentisme com un moviment violent i criminal, i per aconseguir-ho no es dubta a enviar ciutadans innocents a la presó. Com més parlin els governants de concòrdia, diàleg i distensió, més actuarà, i amb més contundència, aquesta justícia revengista que farà tot el possible per fer descarrilar qualsevol forma d'entesa. Ho van fer amb l'Estatut i ho tornen a fer ara. Són els avantatges de viure en una democràcia plena, com la que gaudim els súbdits del Regne d'Espanya.

Sebastià Alzamora és escriptor