La (in)viabilitat climàtica de la candidatura Pirineus-Barcelona 2030
Fa uns dies va tenir lloc a Barcelona un acte impulsat per l’entitat Sport Cultura Barcelona a favor de la candidatura olímpica Pirineus-Barcelona el 2030. No entraré en l’oportunitat o no d’impulsar aquest esdeveniment des del punt de vista socioeconòmic i/o esportiu, però sí en la seva viabilitat en el context del canvi climàtic antròpic en el qual estem immersos.
Les àrees de muntanya, juntament amb les regions polars, són altament sensibles a l’escalfament global, tal com va reconèixer l’Assemblea de les Nacions Unides a la resolució A/RES/71/234 del desembre del 2016. En aquest context, recentment s’han impulsat diversos projectes i iniciatives internacionals de caràcter científic per detallar el grau d’afectació present i futura de les regions elevades davant del fenomen. Així, des del 2010, l’àmbit pirinenc compta amb un organisme públic, l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic, que precisament aixopluga projectes de recerca en aquesta matèria i emet informes rigorosos sobre l’estat de la qüestió, i en el qual han intervingut un ampli ventall de centres de recerca i investigadors. A Catalunya, el 'Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics', que emet el Servei Meteorològic de Catalunya, o el 'Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya' també donen detall de l’evolució del canvi climàtic i, en l'últim cas, de l’impacte sobre el sector turístic de la neu.
Apunto només alguns aspectes rellevants d’aquests informes respecte a la incidència al Pirineu:
- La temperatura mitjana anual al Pirineu s’ha escalfat 1,1 ºC des del 1959 (0,20 ºC / decenni). Això es tradueix, per exemple, en una disminució remarcable dels dies de glaçada o en la durada de les onades de fred.
- En relació a la precipitació, si bé no hi ha una tendència clara cap a un descens global, sí que s’aprecia una disminució en el nombre de dies de precipitació i en la durada dels episodis de precipitació, especialment evident al vessant sud de la serralada.
- Pel que fa a la neu, està disminuint el nombre de dies amb una acumulació de neu suficient per poder desenvolupar amb normalitat les diverses modalitats d’esquí alpí i s'està produint una migració a cotes superiors de la línia d’acumulació de neu. També s’endarrereix uns 30 dies l’inici de la temporada a les cotes mitjanes.
- Pel que fa a les projeccions de canvi climàtic, per a l’horitzó 2030, indiquen un augment de la temperatura d’entre 1 ºC i 2,7 ºC, en funció de l’escenari d’emissions. Pel que fa a l’evolució del mantell nival, tot i l’elevada variabilitat interanual i geogràfica, el gruix mitjà de neu podria disminuir a la meitat en l’horitzó 2050 a una cota de 1.800 metres, i la permanència de la neu al sòl es podria reduir en més d’un mes respecte de la mitjana actual.
Amb aquestes dades no voldria ser alarmista o alliçonador, sinó objectiu i rigorós, i especialment alertar els impulsors de la candidatura perquè tinguin present el context climàtic en el qual es mouen, per tal de tenir més elements de judici dels riscos i oportunitats del projecte. Ens equivocaríem si féssim cas omís a les evidències científiques i féssim una lectura excessivament frívola de la situació, com semblava traspuar l’acte de suport a la candidatura Pirineus-Barcelona 2030. El Pirineu del futur serà més vulnerable i més exposat al risc, una variable gens menyspreable davant del repte d’organitzar uns Jocs Olímpics.
