11/3: “Era previsible”
ERA PREVISIBLE que el jutge Llarena no deixés sortir de la presó Jordi Sànchez per a la investidura. Era previsible que l’Estat reaccionés de manera violenta contra el referèndum del primer d’octubre. Era previsible que es voldria aplicar el delicte de rebel·lió i que això portaria a inculpar desenes de persones, entitats i empreses i que provocaria presons preventives de molts mesos. Era previsible que es filtrarien interessadament als mitjans converses, declaracions en seu judicial i fins i tot sentències abans de ser dictades... Em preocupa que a base de dir que totes aquestes coses eren previsibles arribem a pensar que eren normals (i fins i tot correctes). I que a base de dir que eren previsibles posem la càrrega de la culpa de coses manifestament incorrectes a la banda del sobiranisme: si tot això era previsible, la culpa és vostra de no haver-ho previst. Certament, eren reaccions que calia témer, com sempre has de témer, per si de cas, les hipòtesis més desfavorables. Però en cap cas havies de considerar que aquestes reaccions eren les normals, lògiques i previsibles, en un estat que es presenta com a democràtic. Haver creat les condicions (graduals) en les quals el que és incorrecte es considera previsible és la seva victòria.
