“Advertència. El programa que veuran a continuació pot provocar efectes secundaris molt positius per a la salut dels espectadors”, anuncia un rètol just a l’inici de Late xou, l’espai que presenta Marc Giró cada diumenge a la nit a La 1.
Ja porta set emissions i el format s’ha consolidat com un espai d’entreteniment amb molta substància. Ha sabut lligar cultura i sentit de l’espectacle sense que les juntes grinyolin. El presentador arrenca apareixent de darrere de la cortina de vellut, potenciant aquesta voluntat teatral. Hi ha dies que el monòleg, ensopegat i arrauxat, és una meravella. Fa dos diumenges anunciava un seguit de consells a l’audiència per odiar com cal. El discurs tenia un subtext de crítica envers la crispació social, però fet des de l’esperit còmic i no des del melodrama. Un altre dia, acompanyat de la model Martina Klein, demanava perdó a les dones per les publicacions que va fer mentre treballava a Marie Claire. S’excusava per haver contribuït a exercir més pressió social des d’un tipus de revistes que no han remat precisament a favor del feminisme.
Giró, més enllà de ser un home culte i d’ànima reivindicativa, és un gran coneixedor de la condició humana. Això li permet desenvolupar una habilitat social que li és molt útil a les entrevistes. Porta amb la mateixa gràcia una conversa amb la directora del Macba que amb Rocío Carrasco. I ho fa amb el divertiment de la curiositat més lògica però també amb la intuïció de saber furgar allà on no se’ns acudiria. I tot plegat amb un punt burleta que fa riure els mateixos convidats. “Et voldria fer notar que portes dos porcs penjats a les orelles”, li va dir amb elegància a Carme Ruscalleda quan tot just ella s’asseia a la butaca. Efectivament, la xef duia dos porquets de goma de color rosa que ballaven sobre les seves espatlles. D’allà en va sortir un món d’arracades que va portar la conversa fins a París i la manera de comportar-se en els bons restaurants. És com si els entrevistats s’oblidessin d’estar participant en una entrevista i comencessin una conversa quotidiana en una sala d’espera o en una sobretaula. Giró va ser capaç d’ajuntar, de manera fugaç, Rocío Carrasco i Pilarín Bayés i que no resultés ni estrany ni incòmode. “Semblo la seva nena!”, va apuntar divertida la il·lustradora quan es va veure menuda al costat de la filla de Rocío Jurado. Cada programa de Marc Giró comença amb un esquetx dins d’un ascensor on puja el convidat principal, que observa estranyat la coreografia que fan els integrants del programa. El ball està acompanyat d’una brevíssima conversa d’ascensor, sempre amb alguna subtilesa, i desemboca amb cert sarcasme en el surrealisme on ens ha abocat TikTok.
Tal com diu l’advertència inicial del programa, Late xou té efectes secundaris beneficiosos per a la salut dels espectadors. Més que el gag o la pregunta en concret, el programa té cura dels valors que vol transmetre i està fet des del respecte a l’audiència. I això no només és positiu per al benestar dels que s’ho miren sinó també per a la salut del mitjà.
