El mar de la llibertat

Antoni Benaiges va ser un mestre de Mont-roig del Camp que, l’any 1934, destinat a un petit poble de província de Burgos, va intentar posar en pràctica una metodologia d’ensenyament revolucionària, basada sobretot en la participació activa dels infants en l’aprenentatge. Va ser assassinat el 19 de juliol del 1936.

Fins fa relativament poc, ningú no havia sentit a parlar d’aquest home. El seu nom va ser silenciat a Bañuelos de Bureba, on va exercir i on va perdre la vida. Tampoc no en sabíem res a Catalunya fins que, el 2010, un exalumne va gosar parlar d’aquell mestre desaparegut.

A partir d’aquí, com quan s'ha encès una metxa que ja no pot apagar-se, diversos investigadors van anar esquerdant a poc a poc però amb constància la llosa del silenci que s’havia fet caure damunt de la memòria de Benaiges.

Francesc Escribano va escriure un llibre titulat Desterrant el silenci: Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar, amb la col·laboració de Queralt Solé, Francisco Ferrándiz i Sergi Bernal. Del llibre en va sortir una exposició i ara, finalment, arriba als cinemes la pel·lícula del mateix títol, que ha dirigit Patricia Font.

El dia que es va presentar la pel·lícula, Paco Escribano va denunciar l’oblit al qual s’ha sotmès tantes morts com la de Benaiges, tantes històries com la d’aquest mestre: és un oblit que no podem assumir, va dir.

Si aneu a veure la pel·lícula crec que tindreu una barreja de sensacions que van des de l’emoció i la tendresa fins a un cert alleujament per les esquerdes que aquest projecte ha obert en aquest oblit imposat.

El jove actor empordanès Enric Auquer és Antoni Benaiges. L’és amb el cos esprimatxat i amb la innocència dels seus ulls, amb el somriure esperançat i amb l’actitud tensa però calmada del seu coratge.

Una colla de petits actors i actrius acompanyen la magnífica interpretació d’Auquer i recreen aquella bombolla que el mestre va saber crear en la inhòspita realitat d’aquell poblet de Burgos l’any 1934. Antoni Benaiges, entre altres coses, va descobrir que aquells nens no havien vist mai el mar i els va prometre que ell mateix els portaria a veure’l. Una promesa d’esperança, de temps millors i de llibertat que, evidentment, es va estroncar. Van estroncar.

Vaig veure la pel·lícula un vespre dels que, a Madrid, els crits feixistes tornaven a bramar per mirar d’imposar silenci i tenebror. Els creadors de la cinta –guionista, directora, actor– van reivindicar la memòria històrica i van homenatjar a través de la família de Benaiges –present a la sala– totes les famílies que encara busquen els seus morts.

L’actriu Laia Costa interpreta una noia actual que s’entesta en buscar les restes del seu besavi i que entra en contacte amb la història del mestre que va prometre el mar i que va deixar un record mut però indeleble en els seus alumnes.

Al final de la projecció, els xiscles alegres dels infants actors van trencar feliçment el silenci angoixat i emocionat dels espectadors adults. Després, un llarg aplaudiment per l’Antoni Benaiges va fer empassar el nus que se’ns havia instal·lat a tots a la gola.