Àlex Rigola, el teatre i la violència masclista
EscriptorCom es pot representar al teatre la violència física i psicològica masclista? Com es pot impactar en el públic i emocionar-lo sense banalitzar el dolor i sense espectacularitzar la violència? Com es pot evitar la indiferència habitual davant del dolor dels altres? Aquestes i altres preguntes es deuria fer Àlex Rigola quan es va plantejar de fer un espectacle sobre la violència masclista.
'Macho man', que es presenta com “una instal·lació de teatre document sobre violència masclista”, és la nova proposta d'Àlex Rigola al Festival Temporada Alta 2018, que es pot veure al Teatre Municipal de Girona fins al 25 de novembre. Rigola, tot buscant formes de representació de la violència més enllà de les habituals, s'ha assessorat amb la psicòloga Alba Alfageme i s'ha rodejat d'un equip –que també ha col·laborat en la dramatúrgia– format per Alba Pujol, Irene Vicente i Ferran Dordal. En un espai tancat, dissenyat per Max Glaenzel, l'espectador, a qui se li donen uns auriculars i que entra en grups de sis persones, fa un viatge a l'infern guiat per una veu, i passa per dotze diferents habitacions i àmbits, on el seu Virgili són les veus i els testimonis reals de dones maltractades per la violència física o psicològica masclista. L'impacte emocional que rep el visitant amb els testimonis i la informació diversa que ofereix la instal·lació no s'oblida. Tot un bany de realitat necessari per lluitar contra la violència de gènere i capgirar la nostra societat masclista.
Rigola no deixa d'explorar nous camins en les arts escèniques, cada vegada més a la vora de la 'performance', la instal·lació i altres pràctiques artístiques contemporànies. De 'Vània' (2017) –la versió lliure, íntima i densa, de 'L'oncle Vània' de Txékhov, un dels seus millors espectacles, a 'Macho Man' (2018) hi ha un canvi radical en la concepció teatral. De l’omnipresència de l'actor a la seva absència i la conversió de l'espectador en usuari d'un dispositiu escènic; de l'espai buit travessat per la paraula i la fragilitat del cos i de la veu de l'actor al dispositiu arquitectònic i escènic audiovisual controlat a distància.
A 'Macho man' Rigola aposta per un teatre documental. Si els directors alemanys Frank Castorf i Thomas Ostermeier havien estat dos dels seus referents teatrals, ben segur que actualment Rigola està més interessat pel director i teòric suís del teatre documental Milo Rau, que, barrejant la història, l'art i la política, elabora un teatre real que privilegia la reflexió sobre l'adoctrinament, la pedagogia exigent sobre la informació superficial i reductiva.
La transcripció de la declaració del testimoni colpidor de la víctima de la Manada, o una demostració d’un videojoc terrible, gran èxit de vendes a tot el món: 'Grand theft auto V' (on el jugador pot contractar diversos serveis sexuals d'una prostituta i després triar de quina manera assassinar-la), són algunes de les mostres d'exemples punyents que l'espectador troba en les darreres passes d’un recorregut demolidor.
Àlex Rigola ha insistit que cal reconèixer que formem part d’una cultura masclista i que davant del feminicidi cal evitar la indiferència, actuar, denunciar i combatre tota forma de violència de gènere. Salvador Sunyer, director de Temporada Alta, ha dit que tots els alumnes de batxillerat haurien de veure 'Macho man'. No hi puc estar més d’acord. Les xifres d’agressions sexuals i de dones mortes per violència masclista són esgarrifoses. Prevenir i educar per transformar la societat patriarcal i evitar la violència de gènere és urgent i necessari.
