El manual d’instruccions del porno no canvia

“Com has après a follar?” Aquest és l’inici directe i impactant d’un espot trencador amb el qual s’ha volgut promocionar el Saló Eròtic d’enguany, que ha volgut fer seva la crítica feminista de la cultura de la violació. En una societat en què l’analfabetisme sexual ha fet de la pornografia un manual d’instruccions, el porno mainstream es construeix sobre relacions de dominació carregades d’estereotips sexistes i violents, adreçades bàsicament als homes, abocats a consumir-ne des d’una edat mitjana d’inici d’11 anys.

L’anunci ha aconseguit generar una gran expectació per si el canvi publicitari plantejat es reflectiria en un canvi d’orientació real del Saló. Val a dir que l’espot encara està clarament dirigit als homes i a com construeixen la seva sexualitat, i atorga escassa importància a la manera com ho fem les dones.

Una de les millors maneres per poder parlar amb propietat de les coses és aproximar-s’hi o bé viure-les directament. És amb aquest propòsit que he visitat el Saló Eròtic, buscant evidències d’aquest suposat nou enfocament o bé indicis que tot plegat respon només a una estratègia publicitària per captar el públic femení.

De nou, l’evidència. No dubto de la bona voluntat i feina del grup de dones que dirigeixen el Saló d’enguany per perseguir un canvi real, però inevitablement s’enfronten a les resistències d’una de les indústries més poderoses a nivell mundial. La realitat és que aquest nou discurs esdevé residual en un entorn en què els grans espectacles segueixen ocupats pel porno més tradicional i masclista. Els espais centrals del Saló continuen replets de públic masculí, amuntegat per poder captar la millor filmació amb els seus telèfons mòbils enmig d’un eixam erecte, disposat a tot per trobar el millor angle de visió. Aquí les dones destaquen per la seva absència.

Mentrestant es repeteixen missatges que diuen que el que es veu sobre l’escenari és simple ficció d’un sexe consentit que, en pocs segons, esdevé un espectacle insuportable.

El fet que es repeteixi que es tracta d’una ficció no fa canviar la percepció, l’experiència ni el desig que genera. ¿O no ens hem construït a partir de relats audiovisuals o històries ficcionades que han creat el nostre imaginari col·lectiu? L’argument de la ficció sembla tan sols un escut sota el qual desresponsabilitzar-se i evitar promoure un replantejament real de l’enfocament d’un porno que segueix sent clarament masclista.

No es pot negar que l’intent de canvi per part de la direcció del Saló existeix: s’han habilitat espais on es promouen tallers de sexualitat o sobre la consciència del propi cos, construint un altre discurs des de la reflexió; espais on hi ha molta més presència femenina buscant respostes sobre aspectes que tenen a veure amb la menstruació, la sexualitat, el sòl pelvià o la consciència corporal, conduïts per psicòlogues i sexòlogues. Malauradament, aquests no deixen de ser espais residuals, petits oasis on es respira un altre aire menys dens i on es pot agafar oxigen per no asfixiar-te quan surts a la gran plaça.

Lamentablement, no estem davant d’un canvi de perspectiva. Tan sols s’han incorporat alguns elements perifèrics que sembla que poden atraure un altre tipus de públic. No es transversalitza la perspectiva de gènere en tots els continguts del Saló ni se’n deixa fora el porno més sexista i la sordidesa que sovint l’acompanya.

Al final, s’evidencia que el poder del porno mainstream, com a eina històrica de dominació masclista vinculada al capitalisme més ferotge, segueix exercint el seu aclaparador domini.

De l’anècdota se’n fa un gran titular, que es magnifica per viralitzar-se a les xarxes i tenir impacte social, però el canvi real i profund de la indústria del porno i del Saló encara no ha arribat, ni s’intueix en la llunyania. Bones intencions i intents d’incorporar altres perspectives en un entorn de gran pressió falocèntrica que tenen més a veure amb accions d’educació sexual promogudes en espais que probablement no els siguin propis ni naturals. Mentrestant, la realitat pesa i es fa evident: el monopoli del porno poderós i majoritari segueix ben aposentat en els seus valors masclistes i violents, amb pocs o nuls espais reals per a un porno feminista que promogui un canvi real i profund a partir de relacions sexuals igualitàries, inclusives i respectuoses.