Una manifestació, dues lectures
El compromís i vincle de TV3 amb la campanya Casa Nostra Casa Vostra ha sigut impecable. Des dels deu dies de programació especial, dedicant bona part de la graella a aprofundir en el drama dels migrants i refugiats, passant per l’emissió del concert Volem acollir al Palau Sant Jordi i culminant-ho amb la retransmissió en directe de la manifestació a Barcelona per exigir a les autoritats competents una reacció immediata. Catalunya ha marcat les diferències davant aquesta crisi humanitària, no només a nivell de voluntariat en els camps de refugiats i a les costes (la iniciativa d’Oscar Camps i Proactiva Open Arms passarà a la història) sinó també en l’àmbit mediàtic, mobilitzant-se des de fa temps per donar repercussió a la tragèdia. Els millors documentals, reportatges i programes especials que s’han emès en diferents cadenes sobre aquesta qüestió han sigut dirigits i presentats per catalans. Durant aquesta setmana, els Telenotícies han continuat donant cobertura a informacions que entroncaven amb la manifestació i amb la integració d’estrangers. La secció de societat ha demostrat sempre una sensibilitat pels processos d’integració d’immigrants a Catalunya. L’espai Tot un món ja fa anys que ofereix uns reportatges excel·lents donant a conèixer casos individuals encomiables i emotius que fomenten una imatge positiva dels nouvinguts i de l’enriquiment cultural que comporten per a una societat.
El paper de la televisió pública catalana en aquest àmbit és i ha sigut, des de fa temps, tan lloable i exemplar com poc reconegut.
En l’hora i mitja de directe de la manifestació de dissabte, TV3 va evidenciar que estava molt bregada en mobilitzacions d’aquest tipus. Amb Carles Prats al capdavant la retransmissió va ser molt fluida, tant a nivell tècnic com periodístic. Van entrevistar refugiats que ja fa temps que viuen a Catalunya, activistes, ONGs i organitzadors. I van oferir els parlaments finals que culminaven la reivindicació.
La Sexta no es va voler quedar enrere i va ser l’única cadena espanyola que va fer la retransmissió en directe. Els honora. La diferència essencial entre La Sexta i TV3 radicava en els entrevistats. A La Sexta optaven per donar veu als polítics presents i a algun famós. Quan entrevistaven manifestants els batejaven com a “ciudadana anónima ” per distingir-los dels altres, que semblaven els importants. Es van perdre els discursos finals reivindicatius, que van tenir lloc mentre feien anuncis. El presentador era Hilario Pino. Per un dia, ves per on, Antonio García Ferreras no capitanejava un especial de La Sexta. Acostumats a la seva omnipresència, el missatge implícit que es deduïa de la seva absència és que aquesta era una qüestió secundària. Va ser més important la crisi interna del PSOE (per exemple) que el drama del Mediterrani. I això que aquesta mobilització tindrà ressò a tot Europa.