Aquell manifest escrit a distància

Va ser en el curs d’una passejada per Washington que en Carles Capdevila va explicar-me que havia rebut l'encàrrec de crear i dirigir un nou diari i em va estendre una invitació a sumar-me al projecte. Encara puc sentir l’emoció en la seva veu quan em parlava de la importància de constituir una veritable comunitat de lectors. Poc després, ja des de la distància i a deu o dotze mans, en vam escriure el manifest fundacional que penja com un mural al vestíbul del diari. Allà s’hi deia que Catalunya estava vivint "la mutació dels paradigmes polítics sorgits de la Transició espanyola, tot preguntant-se per l’articulació com a país mentre al carrer la realitat és cada vegada més mestissa", i que volíem ser "la certesa dels que busquen noves fonts, que concordin amb les que es van obrint pas amb naturalitat al compàs del canvi generacional". Una redacció jove, pencaire i talentosa ha fet certa la certesa que preteníem. Moltes gràcies a tothom per aquests deu anys.