No pateixi, no li complicarem la vida. És més, l’hi posarem ben fàcil. Oblidi’s de la lletra petita i de matisos superflus. Llegeixi el títol del manifest, doni una ullada als noms il·lustres que ja s’hi han adherit i signi. Que no li passi per alt que ja comptem amb el suport de MacGyver, Estrellita Verdiales i l’artista de la neteja abans conegut com a Mr. Propper. No li calen més motius per signar. Deixi de fer l’orni i estampi la seva rúbrica en aquest text que diu el que vostè pensa, abans que ho hagi pensat. Això és un manifest en contra dels manifestos. O si prefereix pensar en positiu, aquest és un manifest a favor d’estar-hi en contra.
Per aglutinar el moviment social que sorgirà del document que està a punt de signar, ens calia un nom. En buscàvem un que representés la voluntat conciliadora del nostre manifest. Un esperit de convivència absolutament obert a tothom, menys als imbècils insolidaris que no s’afegeixen a la nostra causa. Hem descartat batejar-nos com a “Zero a l’esquerra”, tot i que som bastant de dretes; “Robert i les cabres” ens semblava un nom simpàtic però poc contundent, i “Lliures i iguals” tampoc ens va fer el pes: ja estava agafat i no som ni una cosa ni l’altra. Finalment hem considerat que el més encertat era anomenar-nos “Llestos i collonuts”. Un nom honest i sincer.
El nostre objectiu final és acabar amb la tirania dels manifestos. Des del nostre punt de vista, un manifest no serveix per a res. Estem convençuts que té més validesa, interès i emoció la porra d’un Ponferradina-Las Palmas que una declaració d’intencions signada per vés a saber qui. El nostre manifest pretén desmuntar la farsa dels manifestos. Signar-ne un és com donar 50 cèntims a un pidolaire. Tan vistós com inútil. Amb aquests arguments i d’altres que ens podríem anar inventant de ben segur que l’hem convençut. Ara, no s’ho pensi gaire i signi. De fet, encara li demanem més. No pensi, signi.