MANEL VICH

M'AIXECARÉ TARD, avui és dissabte i si em puc llevar a les 10 no seran les 9. Aniré a buscar el diari, i com cada dia esmorzaré en una granja que tinc a prop de casa on fan uns croissants molt bons. Després tornaré a casa per agafar la meva amiga Betty -la gossa- i tornar a sortir al carrer per fer un passeig. I cap al migdia aniré cap a casa un altre cop per dinar. Havent dinat faré un cop de cap al sofà mirant la televisió, i cap a quarts de set de la tarda ja agafaré el cotxe per anar cap a l'estadi. Sempre m'agrada arribar al camp un parell d'hores abans del partit, i avui juguen contra l'Espanyol a les nou de la nit. Si arribo tan d'hora és perquè m'agrada fer-la petar amb els porters i els periodistes que em vaig trobant, és un dels grans plaers. Un cop entro a l'estadi vaig a fer un cafè a la llotja, és un ritual que no em perdo mai. I llavors agafo l'ascensor i pujo al meu àtic . Jo no sé mai les alineacions abans que els periodistes, i me n'assabento quan un treballador del club em porta el paper, poc abans de l'inici del partit, quan comença la meva feina. Dono la benvinguda a l'estadi a tots els aficionats, canto les alineacions, i durant els 90 minuts anuncio els canvis. Avui, però, quan s'acabi el partit serà especial perquè participaré en el comiat al mister [Guardiola], tot i que encara no sé què hauré de fer, és una sorpresa també per a mi. El derbi serà descafeïnat però serà un partit inoblidable per l'adéu de Guardiola i il·lusionant per l'inici de l'etapa del Tito Vilanova. Un cop acabi el partit, tornaré a xerrar amb la gent i a quarts de dotze arribaré a casa.