Manel Piñero: "La gent és molt més bona del que ens pensem"

Manel Piñero: "La gent és molt més bona  del que ens pensem"
Thaïs Gutiérrez
11/08/2012
3 min

Tímid i discret, Manel Piñero no s'assembla gaire a l'Homo APM que ens fa riure cada dimarts pronunciant frases absurdes de memòria i deixant glaçats els seus interlocutors. Periodista amb vocació d'humorista, va acabar fent aquesta paròdia per casualitat i avui en dia és una celebritat a tot Catalunya. Ara es planteja fer el salt al teatre.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Com va començar l'Homo APM?

Va ser molt accidental. Jo era guionista del programa i cada vegada que rebia una trucada comercial posava el mans lliures i començava a parlar amb les frases de l'APM. Els companys de la redacció reien molt fins que un dia un va tenir la pensada de fer-ho per al programa.

Després de tant de temps interactuant amb la gent, posant-los en situacions estranyes, quina conclusió en treus?

Que la gent és molt més bona del que ens pensem. Tothom em pregunta si m'han pegat mai i en canvi la gent, majoritàriament, reacciona molt bé.

Quina és la millor anècdota que has tingut fent d'Homo APM?

La més xocant va ser que per Sant Jordi una senyora va venir a dir-me que li dediqués el llibre al seu nebot, que s'acabava de morir. Em va impactar molt, va venir amb llàgrimes als ulls. Va ser molt emotiu perquè em vaig adonar de fins a quin punt entrem a casa de la gent a través de la tele, els fem riure, estiguin bé o malament, i amb un petit gest els alegres una estoneta. És molt gratificant.

T'incomoda que la gent et reconegui?

Per una banda, és incòmode perquè a mi m'agrada portar una vida molt discreta, passar desapercebut, no sentir-me especial, i això no ho puc fer com abans. Però si et dediques a la tele també vols que la gent et vegi i et reconegui.

Però per fer la feina que fas no has de tenir gaire vergonya.

En realitat jo sóc molt vergonyós, la gent no s'ho creu i flipa quan l'hi dic. En el meu cas, soc tímid fins al punt que quan veig la secció sento vergonya aliena. Penso: com ho pots fer? Hi ha vegades que no ho puc veure de la vergonya que em fa. Però en el moment en què gravo canvio de xip, faig un exercici de concentració i em dic: "Ara deixaré de ser el Manel, seré l'Homo APM". M'ho passo malament abans de gravar, però durant el rodatge tot bé.

¿Heu notat un empitjorament de la tele en els últims anys?

Des de fa molts anys la tele és la que és. Però tenim l'opció de triar entre una tele més vulgar i grollera i una de més culta, més interessant. Sembla que només existeixi la teleporqueria, i no és així. Com a espectador tens l'opció de triar la tele que tu vols. Però és cert que ha augmentat la tele de mala qualitat.

¿Ha augmentat l'anticatalanisme en la televisió dels últims anys?

Sí. Abans no hi havia Intereconomía i aquesta cadena ha canviat molt el panorama televisiu perquè hi ha molt d'anticatalanisme. Però jo no m'ho miro així. Quan estic deprimit em poso El gato al agua i em moro de riure. No em puc creure que sigui cert. Per a mi és una paròdia d'humor.

¿L'antibarcelonisme televisiu també ha augmentat en els últims anys?

Sí, també. Ha coincidit que són els millors anys de la història del Barça i això provoca molta enveja a Madrid.

¿Et veus fent el salt al teatre després d'aquesta experiència?

No ho descarto. De moment ho estic provant. A l'octubre estrenaré una obra de teatre amb un company a la sala Porta Quatre. És una sala molt petita i alternativa i hi estrenem una obra d'intriga, no té res a veure amb el paper de l'Homo APM. No hi faig un personatge còmic, és dramàtic. Alguna gent m'havia dit que provés de fer el salt al teatre i ho he volgut provar però en un format petit, més intimista, per veure com ens trobem i com evoluciona l'espectacle. Si ens hi sentim còmodes i surt bé, ja ho farem créixer. Si no, com que és una sala petita, només ho haurà vist poca gent.

¿No tens por que t'encaselli el personatge de l'Homo APM?

Sé que m'encasellarà, ho tinc molt assumit. I sé que ho hauré de portar durant molt de temps. Si tiro pel camp de la interpretació potser sí que serà un handicap per fer determinats papers. A mi m'agradaria molt poder fer de dolent en una sèrie, els dolents són personatges amb matisos i em ve molt de gust. Però si a la gent li pesa molt el referent de l'Homo APM potser no tindré credibilitat com a dolent.

stats