Manel Marí fa 45 anys
Efectivament aquest dilluns en Manel Marí fa 45 anys, i els celebra com el que és: un dels millors poetes en llengua catalana del seu temps. A la vegada, també és cert que Manel Marí va morir el 31 de gener de 2018, cosa que el va dur a convertir-se en una d’aquestes figures sobre les quals ell solia fer broma (en Manel solia fer broma sobre totes les coses, especialment sobre les serioses): el primer de la colla a morir, un poeta convertit en poema, l’absent prematur, aquell que se’n va deixant a mig fer una obra que ja voldríem molts ser capaços de fer-la amb molts més anys dels que a ell li va ser permès dedicar-hi. Una vegada un diari es va equivocar i va publicar que en Manel Marí havia nascut a Eivissa, l’any 1875. Als recitals -amb en Pere Joan Martorell i en Josep Lluís Aguiló, amb qui havíem fet un llibre col·lectiu que es titulava Grans èxits, precisament per riure- solíem demanar al públic que es fixessin bé en Manel Marí, perquè no és cada dia que es tengui ocasió d’escoltar un poeta de 140 anys, o 141.
El fet és que ara en Manel ja té 140 anys, i en té 145, i en té 6 com la seva filla Joana i en té 175 com Paul Verlaine, que és un poeta a qui va aprendre a llegir gràcies a les traduccions del seu mestre Marià Villangómez. En Manel Marí ja té totes les edats, i en això l’ajuda la seva poesia, que l’empeny cap a la posteritat, una altra idea de la qual sens dubte també s’hauria burlat. Aquest divendres l’Ajuntament d’Eivissa va tenir l’encert de col·locar dues plaques amb dos poemes seus: Al cementiri vell d’Eivissa i Nocturn a Can Pou, als dos indrets de Vila que són explícitament mencionats al títol de cadascun dels poemes (Can Pou és un bar famós del port d’Eivissa, escenari d’alguns dels poemes d’en Manel Marí). I avui mateix de capvespre, a la Fundació ACA de Búger, a Mallorca, ens reunirem uns quants -Aguiló i Martorell mateixos, Carles Rebassa, el músic Borja Penalba- per llegir i cantar els poemes d’en Manel Marí, que són sempre poemes de la celebració i de la invitació permanent al goig de viure. Precisament quan va morir és quan ens vam adonar amb més claredat que els poemes d’en Manel van ser escrits per conjurar la mort, per vèncer-la. No cal dir que tothom que llegeixi aquestes línies està convidat a venir avui vespre a la Fundació ACA de Búger.
Borja Penalba prepara un disc -que serà de categoria- musicant poemes d’en Manel Marí, Carles Rebassa prepara una antologia -que serà de referència- de l’obra poètica d’en Manel Marí, i la revista Eivissa prepara un número especial dedicat a Manel Marí, amb aportacions de poetassos i poetasses dels Països Catalans tots. Tothom que pot, en definitiva, prepara coses sobre o entorn o a prop o damunt o davall d’en Manel Marí, perquè rient rient, ell ens va ensenyar que a la vida hi ha ben poques coses importants, i que la poesia sens dubte és una d’elles. I que per això mateix ens l’hem d’agafar de la millor manera possible, com les festes d’aniversari. Cap frivolitat: no hi ha res tan profund com l’alegria.