La manca de neutralitat de RSF amb el Procés

ESPANYA HA CAIGUT dues posicions en el rànquing de llibertat de premsa que elabora anualment Reporters Sense Fronteres. En la seva justificació, atribueix part del deteriorament a les tensions relacionades amb el Procés. I diu: “Un gran nombre de periodistes de mitjans de comunicació no independentistes van patir violentes agressions a les xarxes socials, en ocasions incitades per paraules dels responsables de premsa del govern català”. Em sembla poc rigorós. Quin gran nombre? Què és una violenta agressió a les xarxes socials? I, sobretot, ¿només les van patir periodistes unionistes? El text traspua una clamorosa manca de neutralitat en aquest afer.

Per entendre-ho, val la pena tirar d’hemeroteca. Al gener, María Dolores Masana va firmar un article d’opinió a l’Abc, en qualitat d’expresidenta de Reporters Sense Fronteres i vocal de la junta directiva. Allà hi deia que quatre periodistes “es van veure obligats a abandonar la seva feina sota la protecció de la policia catalana davant el perillós assetjament de grups afectes al Procés”. I afegia: “Mathieu de Taillac, Elise Gazengel, Julia Macher, Henry de Laguérie, Ryan Heath i una llarga llista de corresponsals estrangers van patir atacs similars”. Resulta, però, que tres d’aquests corresponsals van protestar. “Preguntat per RSF, només m’he queixat de com de pesat s’ha tornat Twitter sobre la qüestió catalana, sense parlar de ciberassetjament”, escrivia a Twitter Mathieu de Taillac. “M’agradaria molt que no tornés a citar el meu nom per denunciar situacions que MAI he viscut”, publicava Elise Gazengel. I Julia Macher acusava Masana de “tergiversar el seu propi informe de RSF”. L’assumpte es va saldar amb un correu del president de l’entitat demanant disculpes, però aquesta visió esbiaixada ha acabat traspuant en l’informe anual. Com si de tuitaires hiperventilats no n’hi hagués a banda i banda de l’espectre.