Mamar en jardins noucentistes
Denunciar les turoperadores que promoguin la festa marrana i multar els hotelers que entaforin massa bàrbars a les habitacions: aquestes són les noves mesures de la Generalitat per eradicar el turisme de borratxera, dos pedaços que el bon català agraeix mentre es pregunta un any més per l'origen del problema.
Tots intuïm que patim ramats de garrafons perquè arrosseguem una endèmia estructural remota, perquè durant el desarrollismo i fins a principis dels vuitanta el govern d'Espanya va vendre's la Costa Brava i la Daurada sense altra preocupació que la de fer calés urgentment. Aquell negoci va captar la inversió estrangera, va engreixar alguns catalans i va permetre que en sobrevisquessin molts més, però, esclar, qualsevol que avui passegi per Roses o Platja d'Aro ho trobarà ple d'antres que no van construir-se per allotjar l'alta noblesa. I veurà que és complicat promocionar les terrasses i el petit comerç si amb dos-cents euros els turistes es paguen l'avió i set dies de mam i sostre.
A part de per qüestions materials, però, diria que si rebem tants guiris calents és perquè no hem elaborat un relat cultural sobre la costa. Durant els anys de l'esclat urbanístic la marca territorial de Catalunya no podia publicitar-se i era normal que la gent marxés de Palamós sense visitar Ullastret o de Calella sense conèixer els indians. Avui ja no tenim excuses per oblidar que Lloret de Mar és més que sorra i sangria, per no promocionar els seus jardins noucentistes de Santa Clotilde o el cementiri modernista amb les obres de Gallissà o de Puig i Cadafalch. I mentre no aconseguim que els turistes ens admirin aquests patrimonis, haurem d'acceptar que viatgin a París per fer-se els romàntics però que vinguin a mamar als nostres jardins noucentistes, s'acumulin molt o poc a les habitacions.
