Mallorca, laboratori per a novel·les

i Biel Mesquida
27/02/2011
3 min

Havia decidit no tornar a ajuntar en un temps el nom de l'illa i la corrupció. No és possible. Suara mateix, mentre m'afaitava escoltant les notícies, ho acab de sentir: la policia judicial, amb el fiscal anticorrupció, escorcolla des de primera hora del matí els locals de la seu d'Unió Mallorquina de Palma a la recerca de proves: presumpta contractació a l'Ajuntament de Palma de persones d'UM que es dedicaven a feines del partit, presumpte finançament irregular del partit i, per afegitó, presumpta captació, també irregular, de vots.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

I, mentrestant, damunt la taula hi tenc un ram esponerós de flor d'ametller bellíssima i perfumadíssima que no aconsegueix treure la pudorada que infesta l'illa. Perquè, jugant amb el tòpic extrem, em feia il·lusió dir-vos que m'he fet d'un grup del Facebook La flor d'ametler m'alegra l'hivern , i comentar-vos que com cada any per aquestes dates he ritualitzat la feta amb la lectura de la millor obra de Llorenç Villalonga, Mort de dama , que recoman amb fervor. I no oblideu que la relectura et droga molt més que la lectura. I fidel als meus mestratges rapsòdics, he recitat sota una pluja de pètals que queien per mor del vent huracanat d'aquests horabaixes aquells poemes paròdicament cursis "de l'excelsa poetessa Aina Cohen d'una vasta emotivitat que ens espanta", com diu amb segones, o terceres, el mateix autor: "Oh, ametllers en primavera! / Com simfonia rosada / contempl, des de damunt l'era, / la vostra teba nevada." El detall de la primavera ens diu que l'envinagrada i agra poetessa confonia el gener o febrer de la florida amb la primavera.

No crec que l'expresident Jaume Matas sigui un gran lector de Villalonga ni un gran amant de l'òpera, com a mínim no ho ha declarat en cap dels milers d'entrevistes. Per una rara casualitat i una estranya coincidència, com diria un personatge de Ionesco, un d'aquests matins ha hagut de tornar als jutjats -on està imputat per delictes de malversació de cabals públics, prevaricació i frau- per explicar per què va contractar sense concurs públic un arquitecte anomenat Santiago Calatrava i per què li va pagar 1,2 milions d'euros per una maqueta (autoplagiada, per afegitó) d'un monumental teatre d'òpera que es construiria damunt el Moll Vell i constituiria un "marc incomparable" per atreure turistes de l'alta cultura. Per aparaular aquesta feta, l'expresident partí cap a Roma vuit mesos abans de les eleccions -viatge: 1.349 euros, hotel: 945 euros, i lloguer de cotxe amb xofer: 1.300 euros-, diners pagats amb fons públics destinats a arreglar escoles, per a més befa. Les declaracions als diaris que ha fet per justificar-se mereixen sortir en una antologia del desbarat, però la més extrema va ser quan amollà: "Crec que qualque dia qualque govern podrà recuperar aquest projecte, podrà dir-li a Calatrava que vengui i expliqui als ciutadans la seva feina." Pobre expresident! No s'ha adonat que Santiago Calatrava ja ha vengut a l'illa per explicar fil per randa la seva feina en aquest projecte i ha estat imputat també per la mateixa feta, ai las! Mentre Gaddafi assassina libis a Trípoli amb aquest silenci horrorós del món, he pensat també en la seva venguda a Mallorca el 1994, quan es va entrevistar amb Felipe González a la finca de Santa Ponça del banquer Miquel Nigorra. Hi ha tema a voler, però només diré tres coses: va negar que hagués donat 150 milions de pessetes a ETA i que acollís etarres, va dir que Ceuta i Melilla eren dues ciutats àrabs i, gràcies a la caparrudesa de la dona del seu amfitrió, Corona Nigorra, va haver de sopar amb la presència de les esposes dels participants a la cimera privada, quan ell amb el seu masclisme habitual havia dit que només volia homes. Una darrera vinculació gadafiana amb l'illa: els avions de la CIA volaren de Mallorca a Trípoli per traslladar els interrogadors libis a Guantánamo.

Per tot això i més, declar Mallorca laboratori de ficcions per a novel·listes catalans que vulguin fer novel·les històriques d'ara mateix.

stats