Malícia i ignorància amb les vacunes
Em costa d’acceptar que algú no es vacuni contra el covid-19 tenint com té a la distància d’un clic del mòbil una costosa organització de salut pública que li administrarà la vacuna el dia, el lloc i l’hora que li vagi millor.
Si no ho volen fer pels altres, que ja és una manera molt insolidària d’anar per la vida, que ho facin per egoisme: està provat que la vacuna protegeix enormement de ser ingressat en un hospital, d’acabar a la UCI o de morir, com ho demostra el fet que els països europeus que més restriccions i obligacions han de posar ara a correcuita són aquells que tenen percentatges més baixos de vacunació.
A Catalunya, sort n’estem tenint que la immensa majoria de la gent hem decidit vacunar-nos. I sort també de l’eficàcia demostrada per la sanitat pública en el dispositiu anticovid, que és d’aquells casos que et fan dir allò de “No sabem el que tenim”.
Les manifestacions que hi ha hagut a Europa contra la vacuna són especialment preocupants. Manifestar-se contra un bé a la teva disposició només s’explica per un rebot contra un sistema del qual et sents exclòs o per si t’has volgut creure totes les mentides que corren per les xarxes i tota la propaganda política, especialment de l’extrema dreta, que s’aprofita de la gent per fer-la militar en la ignorància, fent-li creure que hi ha una conxorxa allà on, en realitat, només hi ha ciència, i fent-li creure que li estan arrabassant drets quan el primer que farien si mai governessin és posar els drets contra la paret.
