Europa és avui més de dretes i més radical. Aquest és el resultat electoral a la cambra europea i als principals països de la Unió, com ara França, Àustria, Alemanya, els Països Baixos i Itàlia. Especialment inquietant és el resultat a França, on la victòria dels ultradretans desembocarà en eleccions legislatives. Reagrupament Nacional (RN) ha doblat els vots del partit de Macron, i aquest, més a prop de la temeritat que de la valentia, ha decidit dissoldre l'Assemblea Nacional i posar data al "moment de la veritat democràtica". Els francesos diran quina de les seves dues ànimes s'imposa i els partits republicans hauran de fer un pas cap a la unitat per evitar una cohabitació amb un primer ministre de l'RN. Si bé la coalició tricolor podrà mantenir el govern de la UE, el motor franco-alemany queda debilitat i els socis fundadors viuen moments de fragilitat interna. Entre les bones notícies, el retrocés ultra a Finlàndia i en general als països nòrdics i a la Polònia de Tusk. A Espanya, Pedro Sánchez ha tornat a mostrar a Feijóo que és un malson. L'emocionalitat i erigir-se en el "mur" contra la reacció a Europa han permès als socialistes mantenir-se a una distància suportable de dos escons i 4 punts que les dues bandes llegiran com una victòria. Catalunya ha tornat a votar socialista. La debilitat independentista pot impactar en la negociació de la mesa del Parlament i la formació de govern. Si la política són cicles, el sobiranisme ha de preparar-se per al reagrupament i la renovació.
