El 2019 es van publicar els resultats d'un estudi realitzat per la Universitat de Princeton. Es tractava de demostrar empíricament que les males notícies tenien molta més capacitat de captar l'atenció que qualsevol altre tipus d'estímul.
Es va exposar diversos individus a estímuls de tres categories. D'una banda, positius. Es donaven notícies bones, es compartia informació sobre persones que se sentien realitzades o successos beneficiosos per a una comunitat. En la segona categoria es van incloure estímuls neutres. És a dir, ni positius ni negatius. Missatges del tipus: l'aigua de la mar conté sal; o bé estadístiques neutres, sense valor. Per exemple: “Catalunya té tants quilòmetres de camins rústics”. És neutre perquè no sabem si són molts, pocs o si això és bo o dolent. I, finalment, males notícies tipus guerres, crisis, malalties, delinqüència o perills possibles per a la població.
Es va mesurar la reacció de les persones amb una mostra suficient i es van utilitzar mostres de control. Es registrava no sols l'atenció prestada, el temps destinat a cada notícia, sinó també, gràcies a elèctrodes, les reaccions neurològiques i cerebrals que permetien saber com s'activaven certes zones del cervell.
Els resultats van confirmar el que sabem, que “les males notícies venen”. Fins i tot els estímuls neutres generen més atenció que els positius. L'explicació és senzilla. L'ésser humà està dissenyat, com tants altres éssers vius, per discriminar els estímuls que rep segons amenacen la seva supervivència. Si alguna cosa ens amenaça, hem de parar-hi atenció per actuar de manera que no ens afecti. Fins i tot un estímul neutre, com que no té signe, captura més la nostra atenció que un de signe positiu, perquè dediquem un temps a avaluar si aquesta informació ens afecta negativament o no ens afecta. Les notícies positives ens complauen, esclar, però no són necessàries per al nostre mecanisme de supervivència.
Recomano ser autosuficients des d'un punt de vista informatiu. Cal llegir les notícies, per descomptat, però hem de calibrar nosaltres com està realment el món i si anem a millor o pitjor sobre la base de les nostres pròpies estadístiques. En cas contrari, ens envairà sempre el descoratjament i el neguit, ja que, en general, els mitjans porten principalment… males notícies.
