La mala consciència

No acabar-se un entrepà que algú ha preparat amb tot l'amor del món. Dir una mitja veritat a algú que la volia sencera. Marxar abans d'hora d'una festa on eres el motiu de la reunió. Rebutjar un segon plat de pèsols de Llavaneres de qui els ha cultivat, netejat i cuinat. Saltar-se la classe de ioga per tercera vegada consecutiva. Demanar la carta de postres i triar-ne unes el dia que has promès a tothom que començaves el règim. No poder acabar el llibre de lectura obligatòria del teu cercle d'amics. Passar per un quiosc i repassar totes les portades de les revistes del cor i, finalment, acabar comprant-les. Agafar també la revista científica, només per dissimular. No anar a votar. O votar en blanc. O votar les dretes. O votar les esquerres. Saber que ho podries haver fet millor i negar-ho. No anar a veure la mare perquè vas tard i has quedat. Quedar-te afònic cantant la cançó més cutre del moment i dir que és un virus. Emocionar-te amb un anunci de iogurts cada cop que el veus. Fer un petó a qui no toca i no fer-lo quan algú se'l mereix. Anar a dormir massa tard o no anar a dormir. No despenjar el telèfon quan truca ell o contestar massa ràpid a un missatge que t'ha enviat l'altre. Mirar la solució dels mots encreuats i omplir els espais blancs quan ningú mira.

Tots hem tingut mala consciència alguna vegada i tots ens hem sentit malament per futileses que, en el fons, només ens afectaven a nosaltres. Potser ha arribat el moment de ser més permissius amb nosaltres mateixos i permetre'ns no fer-ho tot sempre tan bé. Equivocar-nos o, fins i tot, triar malament a consciència. Escollir el camí més curt o el més fàcil, de tant en tant, potser no és l'opció més valenta, però a vegades és la millor. I qui vulgui herois que llegeixi còmics o es compri una capa, perquè la patacada, segons com, pot ser forta.