Maixabel, una vida de pel·lícula
Aprofitant que era a Barcelona per participar en una taula rodona sobre la ira, organitzada per Clàssics, Festival d’Arts Contemporànies i Pensament, Maixabel Lasa va venir ahir a la tarda al plató de l'ARA, on la vam entrevistar.
Maixabel Lasa està a punt de fer 70 anys i ha tingut una vida de pel·lícula, literalment. El seu marit, Juan María Jáuregui, va militar a ETA de jove, durant el franquisme (ella n’era simpatitzant). Vint anys més tard, Jáuregui va acceptar el càrrec de governador civil de Guipúscoa i va testificar contra el general de la Guàrdia Civil Rodríguez Galindo perquè fos condemnat per les tortures a la caserna d’Intxaurrondo i va arribar a casa dient "No sé si em matarà ETA o Galindo". Va ser ETA qui el va matar, l’any 2000. Onze anys més tard, un dels assassins de Jáuregui va demanar de parlar amb Maixabel. Ella va acceptar ("Vaig sentir que allò em donava pau") i amb un gest com aquell la pau també va començar a obrir-se pas al País Basc.
Els recomanem que cliquin a l’entrevista a l’Ara.cat, perquè, només que et posis per uns instants en la pell de Maixabel Lasa, et corprèn la dimensió ètica del seu testimoni i la serenitat que desprèn quan reviu els dies més durs de la seva vida. De política en parla el mínim per lamentar la falta d’autocrítica d’Arnaldo Otegi (tot i valorar com a positiu el pas de l’altre dia) i la utilització electoralista que la dreta espanyola fa de les víctimes d’ETA. I deixa un missatge: cal escoltar l’altre, perquè els conflictes comencen quan no escoltem el que pensa diferent.
