‘Madrileños por el mundo’ visita Puigdemont
La televisió pública de la Comunitat de Madrid emet setmanalment Madrileños por el mundo, que és la versió autonòmica de l‘Españoles por el mundo que feia La 1. Aquest dijous viatjaven a Brussel·les per conèixer els conciutadans que viuen allà i fer que els ensenyin les curiositats del país que els ha acollit. La ruta turística dels diferents amfitrions era força previsible: el Manneken Pis, els musclos amb patates fregides i el barri europeu, on hi ha les principals institucions de la Unió Europea. També visitaven el fort de Breendonk, que va ser el camp de concentració nazi a Bèlgica durant la Segona Guerra Mundial. Com que en aquest programa els reporters es passen l’estona fent preguntes i viatgen com uns absoluts indocumentats, es produeixen situacions que, com a espectador, et deixaven perplex. La reportera se sorprenia al veure que allà també hi havia hagut dones empresonades i preguntava astorada al seu interlocutor per una de les víctimes: “¿Y por qué esta mujer estaba aquí?” Aquest és el nivell de coneixements que demostren. “Simplemente porque era judía”, havia d’aclarir l’altre com si li acabés de descobrir el que eren els camps de concentració.
Entre les excursions que van programar, van incloure Waterloo: “Esta ciudad es muy famosa por la canción de Abba, la batalla y, como todo el mundo sabe, porque hay la casa de Puigdemont”. A l'arribar-hi la reportera se sorprenia: “¡La bandera de Cataluña y la bandera de Europa!” Lloava admirada l’esplanada que tenia el president davant de casa. El madrileny que feia d’amfitrió li deia que es fixés en l’entrada: “En la puerta tiene el lazo amarillo. La reivindicación que hacen ellos”, explicava sense cap detall afegit sobre el significat d’aquell símbol. També li ensenyava el rètol que indica que aquella és la casa de la República Catalana. Les cortines de les finestres semblaven moure’s com si algú des de dins observés l’equip de televisió que voltava per allà. “¿Cuánto paga por esta casa?”, tornava a preguntar la reportera, i l’altre responia: “4.500 euros según se ha publicado”. No eren els únics que feien el xafarder pel veïnat. Uns estudiants d’Erasmus catalans i uns turistes espanyols i italians també hi havien anat per veure qui hi trobaven. Interrogaven un veí que revelava que després de les eleccions catalanes hi havia hagut molt de moviment en aquella casa. Amb el mòbil consultaven fotografies de l’interior de la finca. La reportera no es perdia cap detall. Li cridaven l’atenció unes sabatilles de córrer que havien deixat ventilant-se en una finestra i que un gat molt formós flairava encuriosit: “¿Y estas zapatillas?”, es preguntava. “Pues haciendo vida normal. Supongo que saldrá a correr…”, responia l’altre amb naturalitat. La càmera captava també una estelada que penjava d’un llit elàstic del jardí: “¿Quién saltará ahí?”, deia intrigadíssima. Aquesta vegada l’únic que no va haver de preguntar la reportera de Madrileños por el mundo era per què Puigdemont vivia allà. Es veu que això deu ser l’únic que sí que sabia.
