Madrid, una versió positiva de 'Blade Runner'?
Cada entrevista a Fernando Caballero sobre el seu llibre Madrid DF és una exposició descarnada de la ideologia de les elits de la capital espanyola, ideologia hegemònica a la ciutat i impregnada a tot l'espanyolisme a través de la centralitat que la mateixa capital té a l'Estat. A l'entrevista publicada a l'ARA, Caballero diu que el projecte de Madrid DF és convertir la capital en la versió positiva de Blade Runner; és a dir, una megaurbs construïda sobre l'esperança dels perifèrics de trobar-hi una via d'escapament al seu destí de ser usats com a bestiar humà global. Caballero està tan alienat amb el seu projecte que ni s'adona que el que ens vol vendre és precisament la ciutat de Los Angeles a Blade Runner, una megalòpolis miserable on tota via d'escapament està trampejada i el triomf personal és pura simulació.
Si la intenció de Caballero és convèncer aquells més resistents a col·laborar amb el projecte, el que ens explica és per sortir corrent, i per això entenc que la publicitat que se li està donant als mitjans catalans vol explicitar el despropòsit per –un cop més– iniciar un debat sobre el centralisme de l'estat espanyol i la necessitat de reformar-lo. Però crec que aquesta reforma és, de fet, impossible, ja que els fonaments ideològics de l'espanyolisme i del centralisme són comuns i axiomàtics i es resolen en la plena identitat madrilenya de l'estat espanyol. La capitalitat de Madrid és el dret històric del qual deriven tots els privilegis de la ciutat amb càrrec als territoris de l'Estat, com ara sembla anomenar-se les velles comunitats autònomes fora de Madrid DF. Aquesta centralitat no serà mai qüestionada a Madrid, i les argumentacions ideològiques en la seva defensa admeten qualsevol contradicció, invenció històrica o absurd discursiu. Així, confrontat amb la possibilitat de crear aquesta gran metròpoli global peninsular a l'eix mediterrani, Caballero va respondre que el franquisme va construir la primera autopista a la Mediterrània perquè aleshores Espanya era dirigida com una empresa, però que l'Estat tenia l'obligació d'equilibrar, cosa que per a Caballero significa tornar la centralitat a Madrid. El permanent boicot de l'estat espanyol a l'Eixo ferroviari atlàntic entre Lisboa i Vigo-Corunya a través del qual successius governs portuguesos volen estructurar la seva connexió amb Europa, perquè Madrid ha d'anar primer, obeiria, per tant, a la mateixa ideologia equilibradora. En definitiva, tots els equilibris de l'espanyolisme troben el seu node a la capital.
L'associació de franquisme i govern empresarial també és molt expressiva de com es van gestar la burgesia madrilenya i la seva ideologia espanyolista. Certament, el projecte de Madrid DF té molt d'economia caserna, una economia en què la centralització de la sobirania funciona com a principi normatiu/extractiu que assegura el domini del mercat a través de la mida de les empreses, els campions nacionals creats al voltant del canvi de segle. Com sigui, aquest és el gran argument de Madrid DF; l'únic, de fet. El que Madrid DF ofereix davant dels desafiaments de la globalització és una economia de concentració, de pura acumulació. Al meu entendre, aquesta elecció és una via segura al desastre.
La concentració econòmica és sovint imaginada com a fetitxe. En lloc d'estendre's conseqüència de la prosperitat, l'Estat força una concentració a Madrid que resulta en un creixement artificiós i localitzat, mentre els territoris expropiats són arrasats. En tot cas, aquesta confiança en la mida evidencia la desorientació de les elits madrilenyes sobre el que significa la globalització. A Ginebra, amb només 200.000 habitants, es decideixen els estàndards ISO i hi tenen seu l'OMS, l'OIT i els Scouts, entre moltes altres organitzacions globals. El mercat de valors de la ciutat de Zúric, de 400.000 habitants, que tampoc no és capital federal, dobla l'Íbex en capitalització. Per uns dies a l'any, la petita població de Davos és centre del capitalisme occidental gràcies al Fòrum Econòmic Mundial, que té seu a Cologny, un municipi de 5.000 habitants.
En una qüestió fonamental sí que apunta correctament Caballero. La sobirania espanyola està sent transferida a la UE mentre Espanya es dissol a Europa. El procés amenaça amb deixar fora de joc part de les elits madrilenyes, que necessiten crear noves maneres d'assegurar les seves rendes. Aquesta és la raó de fons del projecte Madrid DF, i és aquí on hauríem de dirigir el debat si no volem que ens subhastin com bestiar.