Madrid, supercapital a cop de talonari i de BOE

La capital espanyola per fi és capital. Capital total. Li ha costat uns quants segles, però sembla que ho ha aconseguit: és capital política, econòmica i cultural. A cop de talonari de l’Estat, gràcies al BOE i sota l’impuls definitiu de l’endèmic i ara renovat centralisme. La concentració de luxe i poder que exhibeix Madrid és la negació fefaent de l’Espanya de les autonomies, una estructura territorial que cada cop fa menys ombra a la totpoderosa capital.

Tots els camins d’Espanya porten al Madrid quilòmetre zero: no només per l’estructura radial dels transports, tan denunciada com imparable, sinó també per l’oasi fiscal que atreu empreses, per l’atracció irresistible del poder que s’hi concentra -tant el públic com el privat- i per la injecció constant de diners, per exemple als equipaments culturals. La competència de Barcelona cada cop preocupa menys. La capital catalana té el turisme, sí, i de Barcelona preocupa el procés independentista, esclar, però no la rivalitat econòmica o cultural. Les distàncies no paren d’ampliar-se. I Madrid no para de créixer. L’alcaldessa Manuela Carmena amb prou feines pot contenir la voracitat especulativa que sembla haver deixat enrere la crisi. El seu programa social topa amb la inèrcia del vell projecte d’una supercapital.

En efecte, la capital d’Espanya xucla totes les energies, tots els recursos. El que no van aconseguir ni els Àustries ni els Borbons, ni la fallida revolució liberal del segle XIX ni el franquisme, sembla que finalment en democràcia ha quallat. Tots els governs des de la Transició, malgrat les autonomies i al marge d’ideologies, han apostat per una capitalitat única, forta, absoluta. Que ho concentri tot. El vell somni maragallià de la cocapitalitat amb Barcelona no figura a l’agenda de les elits madrilenyes. És com si els Jocs Olímpics del 1992 haguessin sigut un error de la història. Avui ningú dubta que se celebrarien a Madrid.

I rere aquesta fortalesa exclusiva, rere la por a repartir i descentralitzar, hi ha també una manera d’entendre el poder, l’Estat i la democràcia: tot controlat i ben controlat, tot a mà d’una minoria dirigent concentrada a la capital, d’un món d’alts funcionaris, grans empresaris i banquers. Madrid S.L. Potser en un futur, en lloc de dir-ne Espanya, n’haurem de dir senzillament Madrid.