Madrid ens roba... la història de la F1
Quan la F1 va començar l’etapa actual el 1950, el veterà Francesc Rosés ja havia vist en directe un grapat de curses, entre les quals la de Ben Hur i Messala al circ romà. Només per això cal tenir-li sempre el màxim respecte quan aporta una dada. Com la que qüestiona que la cursa d’ahir fos la número mil de la història de la F1.
L’argument del periodista gironí es basa en el fet que els promotors de l’efemèride compten el GP d’Espanya del 1980 com a vàlid tot i que, en realitat, la prova del Jarama no va puntuar per al campionat per l’enrenou que hi va haver al circuit madrileny amb la guerra entre l’associació dels equips (FOCA, liderada per Bernie Ecclestone) i la federació internacional (FISA, que presidia Jean-Marie Balestre).
Diversos historiadors de l’automòbil posen en qüestió una celebració que sembla introduïda amb calçador, per cridar l’atenció... més enllà de les (poques) coses que passen a la pista.
Per a alguns analistes és trist que no es tinguin en compte les proves anteriors al 1950 amb la denominació de Gran Premi, tot i que no estaven subjectes al reglament de la F1. Ja el 1906 hi ha constància d’un GP de França. Mònaco, que aquest any celebrarà el seu GP número 90, només rep el reconeixement dels gestors de la F1 de 66 d’aquestes curses, perquè algunes les van fer amb cotxes d’altres modalitats.
Segons alguns observadors, entre el 1952 i el 1953 quinze proves del campionat es van córrer amb cotxes de F2; per no parlar de les onze edicions de les 500 Milles d’Indianapolis que van puntuar per al Mundial de F1. Sense aquestes curses, la d’ahir seria la 988, no pas la mil.
Per fer-ho coincidir amb la teòrica cursa número mil, els responsables de Liberty Media es van plantejar canviar la data del GP d’Anglaterra a Silverstone, escenari de la cursa inaugural del 1950 amb victòria de Nino Farina, de 43 anys (Norris, el primer que va abandonar ahir, en té 19).
De les set curses del 1950 a les 21 que hi ha enguany han canviat moltes coses. D’entrada: la configuració de la graella de sortida, que combinava línies de quatre cotxes amb les de tres. A més, 32 països i 72 circuits han acollit la F1. Només Ferrari i Alfa Romeo eren aquell dia a Silverstone i ahir a Xangai.
Que la celebració hagi sigut a la Xina no és casual. La F1 apunta a nous escenaris, perquè la continuïtat d’algunes proves més tradicionals està en l’aire. Però ni falsejant la història no atrauran l’interès de l’esperat públic jove que hauria de perpetuar la F1... i encara menys si equips com Ferrari s’entesten a barrar el pas, com ahir, a joves promeses com Leclerc.