Com fer Madrid més gran que Catalunya
Entorn de la data de les eleccions al Parlament de Catalunya s’han multiplicat els articles a la premsa de Madrid sobre la decadència econòmica de Catalunya, sobre el seu col·lapse econòmic, el seu empobriment i la relació de tot plegat amb el Procés. En general els arguments són que a l’economia catalana li ha anat molt malament el Procés perquè ha perdut empreses, ha perdut impostos, ha perdut renda per càpita, ha perdut benestar i, en definitiva, capacitat de creixement i lideratge. Tot això es demostraria per la pèrdua de la cursa amb Madrid, i per l’evident empobriment català. Amb els arguments i dades que utilitzen no s’acaba de saber si volen rescatar l’independentista català de la seva ignorància o si volen arengar els lectors propis reforçant el missatge que l’Estat ho fa bé, i Madrid encara més. En posaré alguns exemples.
Com ahir mateix s’informava en aquestes pàgines, el Consell General d'Economistes i la Cambra de Comerç d'Espanya acaben de presentar un estudi sobre 45 anys d’evolució econòmica, social i empresarial de les comunitats autònomes. És molt ric en informació i dona per a unes quantes lectures i articles. La premsa ha privilegiat com a titular la competència -la cursa- entre la Comunitat de Madrid i la de Catalunya. Els titulars que anuncien la catàstrofe econòmica catalana no semblen parar gaire atenció al fet que, amb les dades de l’informe, el PIB per càpita de Madrid està, en relació al de Catalunya, exactament igual l’any 2019 que ho estava l’any 1975: un 16 per cent per sobre. El que sí que ha variat és el PIB (o sigui, el PIB per càpita multiplicat per la població). El creixement demogràfic de Madrid, més gran, ha permès que la proporció del PIB de Madrid sobre el de Catalunya passés del 89% el 1975 al 102% el 2019. Recordant molts titulars de premsa fa la impressió que el que més enerva a Madrid és la lentitud amb què Madrid avança respecte a Catalunya, tenint en compte que tot l’Estat és entusiasta de Madrid. Feia anys que anunciaven el sorpasso, i que lent que arriba!
Amb les dades de l’INE, els anys 2012 i 2013 Madrid va superar per primera vegada Catalunya en PIB. Els anys 2014, 2015 i 2016 va tornar a quedar segona. Des del 2017 s’ha tornat a “imposar”. Els anys de tornar a “segona” es devien fer insuportables! No es pot deixar de pensar en clau futbolística, atès que és l’element cultural comú i que Madrid és una metròpoli i una comunitat intensament futbolística.
Un altre mitjà -potser el més bel·ligerant- ens regala el titular “De motor de España a la debacle”, on l’ensorrada no és més que la caiguda del PIB l’any 2020 a causa dels efectes de la pandèmia, precisament quan resulta que les comunitats de Madrid i de Catalunya són, segons un recent estudi del Banc d’Espanya, les més semblants quant a caiguda del PIB durant el 2020, i totes dues tenen aproximadament el mateix comportament que el conjunt de l’Estat. En el mateix article es mostra quina havia estat la “debacle” de 2001 a 2019: passar del 18,9 al 19,0 per cent del PIB espanyol! La idea de “debacle“ l’aprofundeix un altre titular: “El nuevo govern recibe una Cataluña 23.300 millones más pobre que en 2017”. Cap menció al generalitzat empobriment espanyol.
Un altre autor, acadèmic distingit, afirma sibil·linament que “al menos desde que hay estimaciones regionales de renta, nunca, hasta la transición a la democracia, había estado Madrid por encima de Cataluña”. No explica que va ser justament entre els anys finals del franquisme i els primers de la Transició, abans de l’Estatut d’Autonomia, que la Comunitat de Madrid va superar en PIB per càpita Catalunya. El ràpid creixement de l’Estat en plena crisi econòmica va alimentar un salt quantitatiu del PIB i del PIB per càpita de Madrid.
La confusió entre PIB i PIB per càpita alimenta altres fantasies, com la que titula “Madrid, la región que más peso económico gana; Cataluña cae y el País Vasco se hunde”. El que reflecteix són moviments demogràfics. Les posicions de PIB per càpita o de renda disponible per càpita són molt estables. Aquest sembla ser el desllorigador dels problemes. Les acusacions al Procés com a culpable de la caiguda del pes de Catalunya amaguen la satisfacció per aquesta pèrdua de pes, llargament anhelada i encara tan difícil de consolidar. Les crítiques són la impaciència per la decadència que no arriba. De fet, la bona notícia des de Catalunya és que la resiliència de l’economia catalana és extraordinària.
¿Recorden que poc que va trigar Franco a ampliar el perímetre municipal de Madrid per aconseguir que la capital fos més gran -indiscutiblement més gran- que Barcelona? Doncs som al mateix lloc i per les mateixes raons.
Albert Carreras és director d'ESCI-UPF