La cantant Madonna ha rebut una demanda, i no per haver ofès l’Església catòlica, com fa unes dècades, o per haver fet obscenitats en un plató de tele. No, no, la cosa és molt diferent. Segons la revista Variety, dos dels seus fans la duen als tribunals “per haver començat amb dues hores de retard diversos concerts de la gira Celebration”. Això em fa pensar tres coses. Una: que la paraula diversos ens indica que la Madonna ho fa sempre, això de ser impuntual (a Barcelona també ho va fer, de fet). Dues: que els fans, com a bons fans, van anar a més d’un concert. I tres: que els fans, com a bons fans, avui t’estimen i demà t’apedreguen. Els dos espectadors l'acusen de "prometre falsament que les actuacions començarien a una hora concreta". Havien d’agafar el transport públic per tornar a casa, però com que era més tard de la mitjanit, ja no n’hi havia.
És evident que hom pot fer tard, un dia, a un compromís. A mi m’ha passat en algun club de lectura (perquè m’he equivocat de línia de tren o de poble), però he arribat traient el fetge per la boca i arrossegant-me com un cuc per suplicar el perdó. I això que els meus humils honoraris no eren els de la diva del pop. També he arribat, val a dir-ho, d’hora, més d’hora del compte, perquè m’he equivocat de dia o de mes. Vull dir que una cosa és un retard involuntari, que et faci patir, i una altra un retard sistemàtic, que no et faci patir gens.
Aprovo la demanda, i ajudaria a pagar-la. Aquests dos desconeguts marquen el camí, són la nostra llum i la nostra guia quan ens enfrontem als que és tradicional que facin tard sense culpa. Em refereixo a Madonna, els notaris, els nostres fills, les núvies i la Renfe. I no per aquest ordre.
