Madame Bovary es diu A) Emma B) Manelic C) Shakira

Potser algun dels boomers i preboomers se’n recorda. A classe, el mestre repartia els fulls de l’examen de literatura. I deia: “No us enrotlleu!”. Perquè hi havia l’alumne que no se sabia gaire una resposta, però que tenia una certa capacitat il·lusionista, xarlatana, per no dir res sense que es notés gaire. I això també era literatura. Aquest dret, el dret que et diguin “No t’enrotllis”, els alumnes d’avui ni l’ensumen.

Inscriu-te a la newsletter Ara ve NadalLes opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

L’adolescent de casa acaba de fer un examen (o control o prova, com se li vulgui dir) d’un llibre. Els Episodis amorosos del Tirant lo Blanc. Era un examen “tipus test”, que en diuen. Hi havia preguntes com ara “de quin color és el vestit d’en tal quan entra en tal lloc? Vermell, verd o blanc?”. No costa gens de corregir. El programa informàtic ho fa automàticament.

Cargando
No hay anuncios

L’examen em va recordar una inspecció d’Hisenda; ets culpable si no demostres que ets innocent. Vull dir que està encaminat a demostrar, sobretot, que no ets un trampós i has llegit el llibre en qüestió. No ens enganyem, un examen així també dispensa segons quin professor d’haver-lo llegit.

Recordo un examen d’El llibre de la selva, a primer de BUP, amb la professora que tenia llavors, que es deia Dolors Bassa. Era un examen de literatura, per tant, s’havia de “fer” literatura. Moltes preguntes començaven amb un verb, avui proscrit. “Desenvolupa”. Et preguntava què en pensaves de tal personatge, de tal altre, quina era l’opinió que tenies de les cançons que començaven els capítols, que fessis un retrat dels personatges. Érem crítics literaris! Tu ets les teves lectures, esclar, però també ets la teva manera de llegir. Un examen tipus test, amb preguntes tan concretes, propicia una cosa: que els alumnes llegeixin a correcuita, l’últim dia, perquè potser, si llegeixen amb plaer, una mica cada dia, no recordaran el color del vestit. Pel significat o la impressió de les escenes ningú els preguntarà. Ells, però, quan parlen de sèries, o en senten parlar a la ràdio, no es pregunten pels colors dels vestits, sinó per les motivacions dels personatges.