Macron o Le Pen, les dues Europes
ALTERNATIVES. Marine Le Pen va sortir ben d’hora a marcar la dialèctica de la segona volta: el partit de Brussel·les i de la globalització contra el partit dels patriotes, dels que defensaran França i els francesos, la seva seguretat i la seva cultura, per sobre de tot. Aquest és el terreny que la líder del Front Nacional vol per al vot definitiu del 7 de maig. El debat de la identitat. La polarització entre dos discursos europeus antagònics. Obertura o proteccionisme. El xoc entre el referèndum sobre l’euro i la UE que proposa el Front Nacional i “l’ambició integradora” de Macron, l’únic candidat que es mostrava disposat a complir amb les reformes que s’exigeixen des de Brussel·les. “Jo no penso ser la vicecancellera de la senyora Merkel”, va dir Le Pen en campanya.
La segona volta també es jugarà en un dels terrenys que més han incomodat totes les forces polítiques franceses aquests últims mesos: la immigració. Entre l’Europa xenòfoba que criminalitza l’islam, i la “dignitat col·lectiva” que el líder del moviment En Marxa li va reconèixer a l’Alemanya de Merkel per haver acollit un milió de refugiats l’any 2015. Le Pen vol sortir de l’espai Schengen de lliure circulació de persones i sistematitzar l’expulsió de tots els immigrants en situació irregular. Macron ha preferit, en campanya, parlar sobretot del dret d’asil.
PARTITS. La descomposició de l’escenari polític de la Cinquena República s’ha consumat. A la segona volta de les eleccions franceses no hi seran ni el Partit Socialista ni Els Republicans, les dues forces que han governat França ininterrompudament des del 1958. Emmanuel Macron havia demanat trencar amb “el diktat dels partits”. Marine Le Pen ha aconseguit passar a l’escrutini definitiu del maig sense el suport explícit de cap gran mitjà de comunicació del país. La França de dretes i la França d’esquerres encara existeixen, es lamentava ahir a la nit, abatuda, l’exministra conservadora Rachida Dati.
Liberals europeus ja celebraven a Twitter una suposada “primavera” que els pot arribar a portar a l’Elisi malgrat que Macron encara és avui un candidat sense partit. El líder d’un moviment ciutadà amb empresaris i professionals liberals, que ha renegat del llegat del govern i del president que el van fer entrar a la primera línia de la política.
El lideratge del liberal centrista a la primera volta, però, ha sigut un alleujament per a molts governs europeus. Les eleccions presidencials en la segona economia de la zona euro decidiran el futur immediat de la UE molt més que el Brexit, i la por a una victòria populista amenaça qualsevol intent de recompondre una Unió qüestionada dins i fora del seu territori.
ELITS. Va ser Stephen Bannon, l’estrateg de Donald Trump, qui en plena campanya nord-americana ja va advertir que “els novaiorquesos se senten més pròxims als habitants de Londres o de Berlín que als de Kansas o Colorado” perquè comparteixen “la mentalitat d’una elit que pretén dictar a tothom com s’ha de governar el món”.
Per a Marine Le Pen serà el discurs del poble contra l’elit. La líder del Front Nacional podria voler convertir la segona volta en un referèndum entre la globalització i el control de les fronteres i la sobirania, tal com va passar en el vot del Brexit o a les presidencials dels Estats Units.
Ni Emmanuel Macron, ni l’Europa que avui veu Le Pen una mica més lluny de l’Elisi, no haurien d’oblidar que, només fa un any, l’aparell del Partit Demòcrata nord-americà també pensava que l’histrionisme de Trump reforçava el presidencialisme de Hillary Clinton. El candidat de Brussel·les ha passat a la segona volta, però si hi ha una lectura clara del vot d’ahir són les ganes de canvi, de trencar amb les forces tradicionals que han governat fins avui. No hi ha res escrit, encara, a França.