Macrogranges, de pollastres i persones
El pollastre aquest de les macrogranges no sabem si és un pollastre a l’ast, rostit, al forn, amb samfaina, urani enriquit, àtoms emancipats... Per a tu va el pollastre. Per a tots va la bèstia. Potser darrere el sidral de les macrogranges hi ha una pregunta metafísica de vol gallinaci que no es vol enlairar, ni afrontar, ni veure. ¿Heu parlat mai amb un pollastre cara a cara? La cresta desafiant de “Punk’s not dead ”. Aquella mirada ganivet de: et trencaré la cara, homínid caníbal. Oh, clar. No volen estirar la pota. Però, però la gent es fot milions de milions de nuggets de pollastre sense voler saber que són literalment llavors, trossos, bocins d’animals. Vull menjar, però no vull saber que menjo cadàvers. Aquí hi ha el pollastre.
Macrogranges no, però nuggets sí. I salsitxes, i bistecs, i costelles... I tot. I barat. I a qualsevol moment. I bo i que balli un vals sensitiu terapèutic mentre li foto mossada a la cuixa. I que m’estimi el finat. I que tingui la seva biografia emocional mentre el devoro amb amor d’antropòfag necessitat de comprensió carnal-arterial. Massa gent vol carn però no vol saber que és carn de criatura passada per l’adreçador lluent, brillant, letal. Massa criatures compren safates i safates d’altres criatures a 2x1, a 10x1, a 1.000x1 però no volen saber que han mort per ells. Per la seva bocota. Per la seva gola diària bestial, incessant, inacabable. Ens molesten les macrogranges però no la natura morta feta cossos de les macrogranges. Ens emprenya tot però no la carn. Així, què farem, polls?
Pica-rasca. Rasca-pica. Les macrogranges i bla, bla, bla... Que si els animals, que si la contaminació, que si les olors, que si el sistema, l’anatema, que oprimeix-esbandeix-esmorteeix-també-passa-amb-el-peix-i-tot-decreix-i-esllangueix. Tot això t’ho expliquen criatures que parlen de macrogranges d’animals vivint en macrogranges de persones. De bèstia a bèstia. ¿O potser ets menys bèstia? No volem presons de porcs. No volem garjoles de pollastres. No volem Alcatraz de corders. No han vist mai un pollastre, ni una granja, no tenen idea de res, perquè s’ho mengen tot, ni que sigui tòxic, enganyós, però no volen això. El ramat humà intensiu diu que no vol ramat animal intensiu. Sigueu extensius, diuen. Expandim-nos. Animal! Això esperen els petits, els micro, el puça ramaders. Compreu-los els cadàvers a ells!
Això, aneu a afluixar la mosca a tots els nostres ramaders antisistema. Us ho diuen amb dolby surround. Parleu amb ells. Senyor, senyora, tros d’ase, clar, si vostè vol que la botifarra li surti a 0,25 cèntims la safata de mil amb l’etiqueta falsa rentadora de consciències contaminades de “Carn de porc ecològic no traumatitzat de ca la padrina Lola-bona-dona-ella-i-el-seu-ganivet-matador. Since 1677”, doncs per a vostè, i per a tots, va el pollastre caníbal. Però el meu amic ramader no li pot donar una llonganissa a 0,25. Així, què volem? Ho volem tot. Clar, ho volem tot. No volem macrogranges, no volem torres d’alta tensió, no volem exèrcits de plaques solars, molins, cafeteres sense cafeïna, carreteres, consoladors socialitzats, melons fora de temporada... No volem tot això, però volem menjar entrecots superbons-barats-emocionalment-estables-morts-respectuosament tot el dia. Volem llum, llum i més llum, foc, destrucció! Volem, volem!
Volem que ragi tot el punyeter dia aigua sense parar i vi, i àcid clorhídric. Ho volem tot i a tothora. Però sense voler veure, sense voler pensar, el que hi ha darrere. Volem carn però que ens diguin que el pollastre va morir per nosaltres, perquè ho va exigir així al seu testament: vull ser engolit, amb deferència amistosa, per un ésser humà perquè així serà l’estómac terrícola una major naixença espiritual-sideral. Volem això. Volem allò que li va passar al filòsof Francesc Pujols quan convida un conegut a menjar conill i aquest rebutja la invitació al·legant que és vegetarià. Pujols respon: “No s’amoïni, ja matarem un bròquil”. Doncs això, no matarem pollastres, matarem vegetals. I així tot. Va dir el pollastre humà de la macrogranja humana sense saber que ell també és un animal vegetal d’encefalograma pla fent la fotosíntesi i que morirà a la granja de la vida, com mor el pollastre que ell devora tal orgasme a la seva boca de supermercat d’oferta i de llengua viperina de falsa consciència ètica, ecològica i real.