Macedònia de 'false friends'

El seu actually no parla d'ara, vol precisar. Els arguments no són mai tranquils. Qui va de candid és sincer, no innocent, i el casual vesteix informalment. Ara, què pots esperar quan al bus revisa els bitllets el conductor i en marxa?

Confonent nas i cul, el constipated va restret. Si us demanen date és que els feu el pes. Però no n'espereu demonstrations si no és al carrer amb pancartes. Val més que us decebin que be deceived però si ho fan encara bo si només acaben embarrased.

El seu disgust és sempre fàstic i el seu concepte de divert vol giragonsa. Quan una cosa no els agrada gens escriuen a l'editor, el seu director de diari, perquè periodical és revista.

És una llengua en què l'exit et deixa al carrer i és tan insòlit que en diuen success. Però l'eventual job és una feina permanent i definitiva.

Són tan tímids que introduce és només presentar-se i molest pot ser motiu suficient per anar a la presó.

Si us tracten de miserable no us ofengueu: us veuen deprimits com el seu weather. I si diuen que sou sensible és que us troben assenyat. Poseu-vos nerviosos, en canvi, quan parlen del vostre nerve: podria ser el coratge però més sovint és la barra.

Tot és confús quan la library és una biblioteca on et poden dir quiet encara que no belluguis gens, quan els motorists van en cotxe i t'obliguen a pujar al pavement, que és la vorera, i quan, per estrany que sembli, rare és poc fet i en una reunion tots se saluden com si fes anys que no es veiessin.

Només en una cosa són clars i catalans: en aquell rètol que diu "No entry".