Persecució. La purga política polonesa ha topat novament amb el carrer. Diumenge 100.000 persones es van manifestar a Varsòvia “contra els alts preus, el robatori, la mentida, i per unes eleccions lliures”. De rerefons hi havia la polèmica llei contra la influència russa que es va aprovar la setmana passada, i que s’ha guanyat el sobrenom de llei Tusk. En realitat, el seu objectiu no és únicament expulsar de la política el principal líder de l’oposició, l’antic primer ministre i expresident del Consell de la UE, Donald Tusk, sinó que ofereix un nou marc per a la persecució política generalitzada. Un nou maccarthisme a mida de l’autoritarisme construït a Polònia des de fa gairebé una dècada, i que prepara el terreny per a les eleccions de la pròxima tardor.
Amb aquesta llei es preveu establir una comissió d’investigació que no tindrà supervisió parlamentària i judicial i que podrà ordenar la vigilància de persones i accedir a les dades dels serveis de seguretat, d’institucions estatals i d’empreses privades. Les persones citades no tindran dret a un advocat, ni a presentar proves. El president de la comissió actuarà, alhora, com a fiscal i jutge.
El líder del partit Llei i Justícia, Jaroslaw Kaczynski, ha estat prou clar sobre l’ús que se’n pot fer. Fa uns dies, en una entrevista amb un periodista del principal diari del país, la Gazeta Wyborcza, Kaczynski, descontent amb una de les preguntes, li va respondre directament que si la llei ja hagués estat aprovada no hauria dubtat a utilitzar-la per acusar el periodista d’estar sota la influència del Kremlin.
Mentrestant, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea sentenciava ahir que “la reforma del sistema judicial polonès de desembre del 2019 viola del dret de la Unió” perquè no és imparcial ni independent, i recorda que el dret dels estats membres no està per sobre del dret comunitari.
Aquesta és la tercera vegada que sentencia contra els intents de reforma judicial del govern del PiS, i té encara altres denúncies pendents de resolució a Luxemburg.
Erosió. L'OSCE considera que les eleccions parlamentàries de l’octubre del 2015 van ser els últims comicis totalment justos que s’han celebrat a Polònia. Des d’aleshores, el PiS va accelerar l’erosió de l'estat de dret i va desdibuixar les línies divisòries entre partit, estat i Església –com recull un informe recent de la German Marshall Fund–. Res del que passa ara és nou: control dels mitjans públics; campanyes de difamació, el 2019, basades en missatges de text dels candidats que van ser robats amb programari espia Pegasus; canvis a la llei de finançament electoral que van permetre al PiS gastar gairebé tres vegades més que la seva oposició, i recaptar fins a tres quartes parts dels diners per finançar la campanya entre 27 directius que treballen en empreses estatals.
El mateix passa a Hongria. L’autoritarisme del primer ministre Viktor Orbán ha comptat amb una dècada de complicitats i una llarga llista de desafiaments: violació de la separació de poders i de la independència dels mitjans de comunicació públics, persecució de l’oposició política i social, un “sistema de frau organitzat” als fons europeus –denunciat per l’Oficina Antifrau europea (OLAF)– que li ha permès construir un entramat de poder cada cop més fort i amb més recursos, demonització de la immigració i institucionalització de la xenofòbia.
L’antic primer ministre finlandès Alexander Stubb explicava la setmana passada com en una trobada amb Viktor Orbán va saludar el primer ministre hongarès amb un “Hola, Viktor, com vas?”, i ell li va respondre, sorneguer, amb un “probablement millor del que em mereixo”.
Força. La necessària unitat davant la invasió russa d’Ucraïna ha creat un marc mental i polític que reforça, encara més, determinades prioritats, a cop de sacrifici d’alguns principis. Polònia, autoungida amb superioritat moral per haver liderat el front de mobilització contra la invasió russa, aconsegueix així que Brussel·les moduli l’envestida política i financera contra les violacions de dret per part del govern del PiS.
“La política sempre és una qüestió d'elecció. Però aquesta elecció s'ha de fer a les urnes, no en la intimitat dels despatxos dels buròcrates”, advertia el primer ministre polonès Mateusz Morawiecki en un discurs pronunciat el 20 de març passat a la Universitat de Heidelberg. I de controlar eleccions ja han demostrat que en saben.
