Una recuperació econòmica i humanística
La irrupció de la terrible pandèmia mundial provocada pel covid-19 ha posat de manifest -encara que de la forma més tràgica possible- la importància d'aquells serveis que configuren l'essència de l'estat del benestar, així com la valentia dels professionals que amb el seu esforç encomiable els han mantingut en funcionament malgrat l'excepcionalitat de les circumstàncies.
Els últims mesos han estat especialment intensos en molts sentits; sobretot per a aquells professionals liberals que han vist reduïts dràsticament i durant molts mesos els seus ingressos per les conseqüències d'un alentiment sense precedents i generalitzat de l'economia. Les restriccions i les limitacions de l'activitat comercial -que en molts sectors s'han estès més enllà del confinament- han hagut d'anar acompanyades de mesures dirigides a garantir la supervivència del teixit econòmic i productiu del país, integrat majoritàriament per pimes i treballadors autònoms.
Malauradament, l'impacte de la crisi sanitària ha fet que moltes d'aquestes ajudes no hagin estat suficients per evitar el cessament de moltes activitats i la insolvència de nombroses empreses, que abans del primer estat d'alarma, que es va declarar al mes de març, eren plenament viables, funcionaven amb normalitat i servien de suport per a moltes famílies. En aquest sentit, s'han adoptat mesures que amb certa crítica -encara que sent conscients de les dificultats del context actual- es pot considerar que han arribat tard i en alguns casos fins i tot de manera irregular, ja que moltes de les ajudes disposades variaven ostensiblement en funció de cada territori.
Una de les primeres reivindicacions que vam haver de fer des dels col·legis i les associacions professionals va ser l'extensió d'aquestes mesures també per a aquelles persones que, treballant per compte propi, estaven adscrites com a mutualistes en un sistema alternatiu al RETA, ja que, incomprensiblement, no havien estat incloses en les ajudes aprovades per als autònoms, malgrat que estaven patint les mateixes dificultats econòmiques. A Catalunya vam haver d'esperar fins al decret llei 39/2020 de 3 de novembre, de mesures extraordinàries de caràcter social per fer front a les conseqüències del covid-19, perquè l’equiparació entre mutualistes i persones autònomes -que es reclamava enèrgicament des de diferents instàncies- finalment es materialitzés.
Així mateix, molts col·legis professionals i mútues han hagut de fer un esforç extraordinari per aprovar mecanismes de suport propis per als seus membres, com l'ajornament i prorrateig de quotes, la disposició de paquets d'ajuda destinats a mutualistes i als seus familiars directes, la concessió de préstecs i crèdits tous per impulsar la reactivació de l'activitat, o fins i tot mesures d'acompanyament emocional per lluitar contra els sentiments de soledat i aïllament derivats d'aquest insòlit escenari.
D'altra banda, la capacitat adquisitiva de la ciutadania ja es va reduir de forma considerable arran de la crisi de l’any 2008, i des d’aleshores s'han incrementat les situacions de dependència a partir de prestacions i subsidis. El covid-19 ha incidit encara més en l'augment de les desigualtats en termes generals, i en el cas de les professions liberals les injustícies s'han pogut sentir amb més intensitat entre els joves, per les dificultats d'accedir al mercat de treball en unes condicions dignes, i entre les dones, per l'existència d'una intolerable bretxa salarial, l'anomenat sostre de vidre, la infrarepresentació femenina en els òrgans de decisió de les empreses i una conciliació laboral i familiar que encara continua molt lluny de la necessària coresponsabilitat.
Ens trobem en un punt d'inflexió en el qual hem de reclamar la importància de les professions i exigir dels poders públics la necessitat de repensar l’economia aprofundint en els valors i en aquells serveis essencials com la salut, la justícia o la investigació científica, que històricament s'han defensat amb vehemència des dels col·legis professionals. Ara més que mai, cal treballar amb esperança i il·lusió renovada per impulsar entre tots i totes, en un exercici de responsabilitat col·lectiva, la tan anhelada recuperació econòmica i anímica que requereix la societat en un moment en què s'imposa la reivindicació d'una visió humanística de les coses.