Abordar les migracions amb respecte i dignitat
Vivim en un món on la globalització i els avenços en els sistemes i les xarxes de comunicació i transport ens plantegen una sèrie de reptes –marcats per la incertesa, la urgència i la complexitat– que com a societat no podem ignorar, sobretot quan es tracta dels desplaçaments massius d’aquelles persones que, sigui de forma voluntària o per raons de necessitat, han pres la difícil decisió de deixar la seva llar, el seu país i les seves arrels per protegir-se, formar-se o buscar una millora de les seves condicions de vida i les de les seves famílies.
Aquests moviments migratoris s'han de tractar amb una perspectiva de respecte i dignitat, ja que recordem que l’article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 reconeix que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en drets. També han de ser considerats des del punt de vista de la cooperació internacional i l'acció col·lectiva, un camp on les Nacions Unides ha tingut un paper important. Amb aquest esperit, des de l’any 2000 es commemora el 18 de desembre com a Dia Internacional del Migrant, amb l’objectiu de conscienciar la comunitat internacional i coordinar una resposta que afronti el creixent fenomen dels grans moviments migratoris. L’any 2015 el nombre de desplaçaments humans es va situar en 244 milions, segons dades de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM).
El 19 de setembre de 2016 es va celebrar una cimera sobre els desplaçaments massius de persones on es van aprovar un conjunt de mesures que es van concretar en la Declaració de Nova York per als Refugiats i els Migrants, que posa en valor la importància d’una protecció internacional d’aquestes persones i el compromís que han d’assumir els estats per millorar-la. Per optimitzar el seu contingut es van aprovar l’any 2018 dos nous acords amb vocació universal, el pacte mundial per establir una migració segura, ordenada i regular, i el pacte mundial sobre refugiats, molt necessaris tenint en compte que només en aquell any prop de 3.400 de persones desplaçades van perdre la vida.
No hem d’oblidar que un 26% són desplaçaments forçosos, segons dades de l’ONU, i que un volum important dels migrants són menors, que escapen de zones colpejades pels desastres naturals o per les guerres i la violació sistemàtica dels drets humans. És imprescindible posar l’accent en la lluita contra les trames criminals que aprofiten la vulnerabilitat estructural de certes regions del planeta per lucrar-se i comerciar amb persones, explotant-les amb finalitats sexuals i laborals. D’aquí la importància de regular i procurar un entorn segur per als desplaçaments massius, un fenomen que s’espera que sigui creixent per l’augment de la connectivitat, el comerç, la desigualtat i els desequilibris demogràfics entre regions i el canvi climàtic.
La regulació d’aquest fenomen possibilita, a través d’unes polítiques d’assistència i de protecció adequades, que les estructures socials dels països receptors estiguin preparades per acollir aquestes persones i redueix el risc que perdin la vida durant les seves perilloses travessies. Avui, més que mai, es fa necessari que l’advocacia abanderi la lluita contra la discriminació i lideri el combat contra els discursos d’odi, que no tenen cabuda en una societat democràtica. Per això, com a societat, hem de ser capaços de comprendre les paraules que va pronunciar el secretari general de l’ONU, António Guterres: “La migració és un poderós motor del creixement econòmic, el dinamisme i la comprensió”.