El nou curs escolar davant la incertesa
El primer semestre de l’any 2020 romandrà en la memòria de tothom com un malson. Especialment de les persones que han sofert directament el covid-19 i de les que han perdut éssers estimats. Tampoc oblidarem tots el tancament dels centres escolars i universitats.
Els que ens dediquem a la docència universitària hem hagut d’adaptar-nos, amb les eines de què disposàvem, a una nova forma d’impartir classes, de fer pràctiques i d’avaluar els coneixements. Segurament amb encerts i amb desencerts. Per al nostre estudiantat tampoc ha estat fàcil adaptar-se, i menys per als que han hagut de compaginar treball fora de casa i estudis i per als que han vist truncat el seu aprenentatge al no poder realitzar les pràctiques externes.
Més complicat ho han tingut els docents de primària i secundària. No només per la dificultat que comporta impartir classes de forma virtual als més petits, sinó per la manca d'eines digitals, especialment de molt alumnat que conviu en llars de baixa intensitat de treball i/o amb privació material severa. S’ha fet molt evident la desigualtat entre famílies: uns han disposat d’espais, connexió i ordinadors suficients; altres han hagut de compartir ordinador i espai entre tots, i uns altres no han tingut ni connexió, ni ordinadors, ni espais. Per ser-ne conscients, a Catalunya, abans de l’inici de la pandèmia, 1.038.100 llars amb fills dependents se situaven en risc de pobresa o exclusió social. Vull pensar que les escoles, fruit de l’experiència i del coneixement de la situació familiar, han fet una tasca per localitzar l’alumnat més vulnerable, amb l’objectiu de garantir-los que davant possibles confinaments no perdin el fil de les classes. També em consta que les escoles han fet un gran esforç per desenvolupar eines virtuals que poden utilitzar si és necessari.
A pocs dies de la tornada al període escolar, a secundària i primària, el debat generalitzat no només és com s’ha d’iniciar el curs escolar i quina ha de ser la ràtio d’alumnes per professor, sinó quines són les estratègies que es podran aplicar si comencen els contagis. I molt particularment, com s’ho faran les famílies si els seus fills es contagien o bé s’han de confinar per contagi d’altri. Escoltava al Telenotícies migdia que una mare deia "¡Encara sort que estic a l’atur!" És obvi, l’atur femení creix i el debat de gènere s’obre camí. Qui es quedarà a casa? Com s’ho farà una família monomarental o monoparental? ¿El govern de coalició PSOE-Podem es posarà d’acord per garantir que les famílies amb fills en quarantena i PCR negativa disposaran d'una baixa? ¿Faran igual que amb els ERTO? ¿O faran el mateix que amb l’ingrés mínim vital? ¿Hi haurà recursos per a professorat substitut en cas de contagi? Com és possible que amb el temps de què s’ha disposat no s’hagi fet una planificació seriosa?
I ara s’hi afegeix un nou debat. Com es gastaran els 337 milions d'euros que el govern espanyol transfereix a Catalunya? ¿Són suficients?
A hores d’ara aquestes preguntes encara estan en l’aire. De moment, sembla que s’obrirà un canal de Telegram.