El luxe suprem
Maquillada, hidratada, depilada i exfoliada, em poso les calces i els sostenidors de firma, negres amb puntetes, i tot seguit, perquè soc així, la tiara que vaig heretar dels avantpassats, amb els brillants recollits per nens esclaus, als quals se’ls feia una radiografia en sortir de la mina, perquè no furtessin. Els cabells han estat pentinats per l’Alys, l’estilista del Llongueras, que amb el seu mestratge únic em fa un recollit de fada. Que bé que em queden les arracades (discretes, del Tifanny's) i el collaret de conjunt.
Del vestit, sí, parlem-ne. Puc explicar-vos, lectors, que el vestit que llueixo fa que visqui una de les relacions més entranyables de la indústria del setè art, i del sisè, fins i tot (no acabo de recordar quin número té la literatura), i de la moda, amb el sastre Hubert de Givenchy. Sofisticació, elegància, sensibilitat, senzillesa… Tot és poc per definir l’estilisme, que em fa pensar en una Audrey Hepburn vallesana. Però anem a les sabates. Les sabates que he triat (en tinc tantes, per triar…) són del dissenyador Manolo Blahnik, valorades en 2.125 dòlars (si fa no fa, uns 1.941 euros). Es tracta del model que va lluir la Carrie Bradshaw (Sarah Jessica Parker) quan Mr. Big (Chris Noth) li va proposar matrimoni (i ella va acceptar) a la pel·lícula Sex and the city.
I ara sí. Ara ja estic preparada. Un moment! El perfum! Chanel núm. 5 o potser 8 o potser 122. La casa és gran i no repara en gastos. És el moment. Ja puc! Me’n vaig a fer l’acte més luxós del mes. Vaig a fer una rentadora.
