De l’URSS de Gorbatxov a la Rússia de Putin

Ara fa 25 anys l’URSS deixava d’existir. La perestroika del reformista Gorbatxov, que havia suposat una esperança democratitzadora, va acabar amb el règim comunista, sí, però també amb el país. I de passada amb un món bipolar: alguns van aventurar una prematura fi de la història. En tot cas, s’enfonsava el bloc dels països de l’Est sota l’òrbita de Moscou. Queia una vella idea imperial. I al Kremlin hi entrava, en estampida, un Borís Ieltsin que passava a ser el primer president de la nova vella Rússia.

La suposada democratització va anar acompanyada d’una obertura econòmica que va beneficiar, sobretot, les antigues elits del partit únic. El pas a l’economia de mercat es va fer amb la corrupció com a bandera i l’oligarquia de les elits. El 31 de desembre del 1999, Vladímir Putin, que havia sigut tinent coronel de la policia secreta soviètica (KGB), es convertia en president interí i començava un intent de retorn al passat. Rússia ha passat d’una dictadura a un règim autoritari disfressat de democràcia, on els dissidents són perseguits, hi ha periodistes assassinats i no hi ha lloc per a l’oposició.

Els tics autoritaris de Putin, la seva nostàlgia de l’URSS i la seva voluntat de reconstruir la grandesa imperial russa s’han accentuat. S’ha perpetuat en el poder i ha sabut reconstruir la seva influència geopolítica mundial des d’una aposta militarista, no només a l’Europa de l’Est -on la UE no ha sabut frenar les seves ànsies expansionistes a Crimea i Ucraïna-, sinó també al Pròxim Orient, com s’ha vist amb la seva aliança amb el dictador Al-Assad enmig d’una Síria devastada per la guerra. La Rússia de Putin, lluny del moment d’optimisme que va representar l’intent de canvi pacífic de l’URSS de Gorbatxov, és avui un factor de tensió i inestabilitat mundial. Putin juga fort a la guerra -en tots els camps: també el cibernètic- i, des del punt de vista ideològic, ha alimentat l’extrema dreta a Europa i fins i tot ha donat suport -encara cal dilucidar fins a quin punt- al populisme reaccionari del nou president nord-americà, Donald Trump, amb qui paradoxalment comparteix massa coses. 25 anys després, el balanç és decebedor, tant per als ciutadans russos, que no han sortit de la misèria ni de l’autoritarisme, com per al concert de les nacions.