Lula, tercer mandat. I ara què?

El primer dia de l’any, mentre nosaltres fèiem la digestió del raïm de Cap d’Any, Lula da Silva prenia possessió per tercer cop com a president del Brasil (els primers mandats van ser 2003-2006 i 2007-2010) a l’espectacular Esplanada dels Ministeris de Brasília. El seu predecessor, Jair Bolsonaro, que té mal perdre, va fer una darrera rebequeria pròpia del seu admirat Trump i no va voler traspassar-li personalment el càrrec. No calia: 300.000 seguidors del vell líder del Partido Trabalhista (PTB) eren allà per ocupar el seu lloc.

Ara comencen molts canvis al Brasil, un país que és, segons estudis recents, el més polaritzat del món. L’ajustat resultat de les eleccions (50,9 Lula vs. 49,1 Bolsonaro) no permet, a més, albirar un proper acostament dels dos Brasils, que potser no són dos sinó tres o quatre.

Els primers mandats de Lula, tot i tenir les seves inevitables ombres i acabar malament, van tenir també avenços indiscutibles. Es va saber aprofitar la conjuntura internacional de demanda de matèries primeres i el Brasil va obtenir uns 300.000 milions de dòlars per aquestes vendes. D’altra banda, es van trobar importants bosses de petroli que va explotar la petroliera semipública Petrobrás. Amb aquest matalàs econòmic es va posar en marxa el més ampli ventall de mesures socials que ha conegut el país. Un dels assoliments més importants va ser, com va assenyalar l’economista Marcelo Neri, que 39 milions de brasilers van entrar a la classe C, que representa ara el 54% de la població. Cal recordar que al Brasil les classes socials es divideixen en cinc grups segons la seva condició econòmica: A i B són els estrats més rics; D i E els més pobres. La C es considera classe mitjana, entre 2.005 i 8.640 reais mensuals (345-1.486 euros). Altres millores socials rellevants van venir de la mà dels dos programes estrella de Lula: Fome Zero (Fam Zero) i Bolsa Família (Beca Família), que van aconseguir assegurar el nivell més baix de desigualtat des del 1960, primer any del qual es tenen dades. La Bolsa Família m’ha semblat sempre extraordinària: era un ajut a les famílies D i E perquè, entre altres condicions, vacunessin els nens i els portessin a l’escola fins als 16 anys. Si es detectava absentisme escolar, la família perdia l’ajut. Això va arrelar a l’escola nens i adolescents que es perdien en la necessitat immediata d’un treball precari. Pel que fa a les universitats, que és per a mi l’àrea més familiar, van augmentar els pressupostos per a beques, fins i tot les pre i postdoctorals, i es van implantar les quotes per a grups racials minoritzats, una qüestió fonamental al Brasil. Podríem recordar, com a contrast, la política d’absolut menyspreu a l’educació i d’antiintel·lectualisme de Bolsonaro, que el 2021 va retallar el 87% del pressupost per a universitats.

Malgrat tot, els mandats de Lula no van ser capaços de tocar de manera notable un sistema fiscal que beneficia els molt rics i penalitza les classes populars. I sobretot es van veure esquitxats, principalment els segons, pels escàndols de corrupció: en especial l’anomenat mensalão (paga mensual), perquè els altres, Lava Jato i Odebrecht, són posteriors. El mensalão era un procediment de finançament il·legal amb diners de caixa B que va afavorir el partit de Lula. Es tractava d’una pràctica força habitual que va destrossar, però, la imatge del PTB.

Què pot esperar ara el Brasil durant el tercer mandat de Lula? Cal tenir en compte que aquell boom de les matèries primeres que va enriquir el Brasil fa vint anys s’ha acabat i que el país pateix una crisi econòmica, cosa que farà més difícil tornar als programes socials amb la intensitat de començaments de segle. D’altra banda, les seqüeles de la nefasta gestió que Bolsonaro va fer de la crisi del covid són també un factor de dificultat. Cal afegir-hi que Lula da Silva no ha guanyat sol. Haurà de comptar amb els centristes lliberals del Movimento Democrático Brasileiro de Simone Tebet i amb els socialdemòcrates del Partido Democrático Trabalhista (PDT) de Ciro Gomes, que li van donar suport a la segona volta.

Crec que el més engrescador seria imaginar que Lula aconseguís complir, o s’hi acostés, les seves tres propostes electorals bàsiques: crear llocs de treball, disminuir la desigualtat social i tornar a polítiques contra el canvi climàtic. De moment ha començat amb un decret que redueix l’accés a les armes i suspèn l’autorització per obrir nous clubs de tir. Serà molt difícil recosir el Brasil, però almenys hi haurà un grapat menys de morts. Els pobles indígenes també respiraran amb els decrets que tornen a prohibir la mineria en les seves zones i l’Amazònia, que es va desforestar un 73% durant el govern de Bolsonaro, encara més. A una setmana de l’espectacular presa de possessió, sembla que anem bé.