Lukaixenko i el segrest de l'autocomplaença occidental

El president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, ha demostrat un cop més fins on està disposat a arribar per reprimir els seus opositors. El 23 de maig va enviar un avió de combat MiG-29 a desviar un vol comercial que anava d'Atenes a Vílnius poc abans que sortís de l'espai aeri bielorús. L'objectiu era la captura de Roman Protassévitx, excap de redacció del cibermitjà opositor bielorús Nexta, a qui van arrestar després de l'aterratge de l'avió a Minsk.

Que un règim que ja està sota sancions dels Estats Units i de la Unió Europea arribi al punt de segrestar un avió en ple vol, amb origen i destinació en dos estats membres de la UE, és fàcil d'explicar. Nexta és l'enemic públic número u de Lukaixenko. Més que un simple portal de notícies amb milions de seguidors en diverses plataformes de xarxes socials (sobretot Telegram), Nexta ha estat la principal font d'informació a Bielorússia des de la fraudulenta elecció presidencial de l'agost passat.

A més d'informar sobre la violenta repressió de les forces de seguretat bielorusses contra manifestants pacífics, Nexta havia proporcionat cada dia als bielorussos informació sobre l'hora, el lloc i la forma de les protestes nacionals massives de l'any passat contra la falsa victòria electoral de Lukaixenko. Les seves convocatòries dels diumenges a una Marxa Nacional per la Llibertat van arribar a reunir més de 200.000 persones als carrers de Minsk. I tots els manifestants sabien exactament què fer, perquè seguien les indicacions publicades per Protassévitx i el seu col·lega i fundador de Nexta Stepan Putilo.

Després d'aquest alçament sense precedents, el règim de Lukaixenko va entrar en pànic, i amb raó. Nexta reunia i compartia informació i fotos enviades des de tot Bielorússia. Cada missatge, foto o crida a l'acció que publicava es viralitzava dins i fora del país.

La clau del poder de Nexta era que operava des de l'estranger, des de Varsòvia. El règim de Lukaixenko no podia tallar-li la connexió a internet, ni empresonar els seus integrants, ni disparar-los, com feia amb els manifestants i mitjans opositors a Bielorússia. És indubtable que a Lukaixenko el va enfurismar el fet que qui guiava les protestes no era tant Svetlana Tikhanóvskaia (la probable vencedora en l'elecció de l'agost) sinó l'elusiu operador d'un cibermitjà des de fora de les fronteres bielorusses.

Després de la publicació al març d'un documental de Nexta que deixava al descobert la fortuna il·lícita de Lukaixenko (similar a una filmació viral recent sobre el president rus, Vladímir Putin, que va publicar el líder opositor Aleksei Navalni, ara empresonat), Lukaixenko estava disposat a moure cel i terra per acabar amb les seves vint i escaig bèsties negres. I està convençut que Nexta és la clau de volta en què es recolzen els diversos fronts de la resistència.

Com que el vol de Ryanair anava molt més a prop de Vílnius que de Minsk, el pretext del règim de Lukaixenko (que hi havia una amenaça de bomba i era necessari un aterratge d'emergència a la capital bielorussa) no és creïble. Quan l'avió va tocar terra a Minsk van muntar un breu espectacle consistent en revisar els passatgers i els seus equipatges, per després procedir immediatament a arrestar el jove dissident i la seva nòvia.

La detenció de la parella de Protassévitx és un mètode clàssic de la KGB (així es diu encara l'agència de seguretat bielorussa), sobretot quan l'objectiu és obtenir confessions. Protassévitx és una presa molt valuosa per a Lukaixenko, perquè, segons entén el dictador, té els contactes de gairebé tots els activistes bielorussos. L'endemà de la captura de Protassévitx, el règim va publicar un vídeo en el qual se'l veu admetre la seva passada participació en les protestes.

La mateixa tàctica es va fer servir també amb Tikhanóvskaia, el marit de la qual ja era a la presó. Quan la van segrestar després de les primeres protestes de l'agost a Minsk, la van obligar a gravar un discurs en el qual demanava que es posés fi a l'alçament, i el més probable és que ho fes després que l'amenacessin de torturar el seu marit. Després la van expulsar del país, i com que a Bielorússia tothom coneix aquests mètodes ningú la culpa per haver fet un pas al costat.

Amb el segrest de l'avió, Lukaixenko pretén enviar un missatge als opositors: "Tenen els dies comptats, són traïdors, i els traïdors els matem". I és un desafiament directe a la UE: "Podem burlar-nos de vostès amb total llibertat, i no podran fer-nos res, perquè són febles".

No són conclusions infundades. Al capdavall el Kremlin, els simpatitzants bielorussos del qual van presumir del segrest de l'avió i de l'arrest de Protassévitx, va enverinar Navalni amb un agent nerviós i en va sortir pràcticament impune. Els Estats Units, el Regne Unit i la UE van expressar la seva preocupació i van imposar sancions simbòliques; la resposta de Rússia va ser tancar Navalni en un camp de treballs forçats.

Quan el mes passat la República Txeca va revelar que Rússia va estar al darrere de les explosions del 2014 en un dipòsit de municions en les quals van morir dos ciutadans txecs, la reacció va ser més o menys la mateixa. De fet, el govern del president Joe Biden acaba d'aixecar les sancions imposades a una empresa que participa en la construcció del gasoducte Nord Stream 2 entre Rússia i Alemanya. No hi ha dubte que el que importa són els diners, no els principis.

Lukaixenko segueix l'exemple de Rússia. Al Kremlin li encanta avergonyir els serveis de seguretat estrangers que intenten protegir figures opositores. En general ho fa atacant dissidents exiliats davant dels seus nassos, com quan el març del 2018 va intentar assassinar Serguei Skripal a Salisbury (Anglaterra).

Com que Nexta opera des de Polònia, cal preguntar-se si les autoritats poloneses van fer tot el possible (o si van fer alguna cosa) per protegir i advertir Protassévitx i els seus col·legues sobre els riscos que afrontaven. Era evident que Protassévitx i Putilo estaven en perill. Que Rússia i Bielorússia persegueixen els que consideren traïdors fins i tot a l'estranger ja era ben sabut. Ara també se sap fins on són capaços d'arribar.

Sławomir Sierakowski, fundador del moviment Krytyka Polityczna, és director de l'Institut d'Estudis Avançats de Varsòvia i investigador superior al Council on Foreign Relations (Alemanya)

Copyright Project Syndicate