Mentre s’està desenvolupant el judici per “agressió sexual” de Luis Rubiales, ens trobem amb el cas de Mapi León, que, presumptament, durant un partit, li toca els genitals a la rival. Tots dos presumptes “agressors” (sic) neguen, de diferents maneres, els presumptes fets.
Totes dues situacions succeeixen en un món, el futbol, que desperta passions. El de Rubiales es produeix en un context de celebració. Sé que el personatge cau malament (per mèrits propis) i de fet tothom remarca que el dia dels fets es va tocar la carn d’olla “davant la reina Letícia” (per a mi el gest és groller independentment de si la del costat és reina o minyona). En tot cas el “piquito” que verbalitza que es disposa a fer no té la pretensió de ser vexatori o agressiu, sinó efusiu. Parlo de la intenció. Aquell dia tots i totes s’abracen i s’agafen amb “l’adrenalina de la victòria”. El cas de Mapi León és en un context de rivalitat: durant un partit. El gest (que ella nega) pretendria, en canvi, ser vexatori i agressiu. Parlo, de nou, de la intenció. Si s’acusés Rubiales d’haver tocat les parts sexuals de la jugadora per qüestionar-ne el gènere, de què parlaríem? I si Mapi León li hagués plantificat un petó no consentit a la jugadora, per celebrar una victòria, parlaríem? Sé que hi haurà qui em recordi que Rubiales és el cap i Hermoso la subordinada. Dic “sí, però...”. En l’entreteniment i l’esport, de vegades, l’estrella té més poder que el director.
Si Mapi León fos un home tindria dret a negar els fets com ara fa? Pensem-ho, això. Seria culpable amb vídeo o sense. Per sort, ella, passi el que passi, no anirà a un judici on se li demani presó, ni l’apartarem de la feina. Em refermo en la idea que no totes les dones som unes fades bosquetanes immaculades sota la tirania mascle, i que (sortosament o dissortada) podem ser tan cabrones, maleducades i sexistes com els homes.
