La filtració
Com un degoteig constant. Com una gota contínua a la qual es van acostumant les orelles fins que el nivell de l’aigua faci cedir el sostre i ens caigui damunt del cap.
Dia a dia, el PP i Vox van tancant pactes en ciutats i comunitats autònomes espanyoles. Amb exuberància torera com a València o amb la naturalitat antivacunes i conspirativa de les Balears o l’Aragó. A poc a poc, els pactes de la dreta es van consolidant amb l’única excepció clara d’Extremadura amb María Guardiola.
Alberto Núñez Feijóo s’ha sumat a l’escola Bartleby, que com l’escrivent de Melville és una figura “pàl·lidament pulcra, lamentablement respectable, incurablement solitària”. Amb la mateixa aparent inacció de l’escrivent, amb la mateixa apatia, Feijóo ha permès –i per tant beneït– els pactes amb l’extrema dreta que permeten consolidar els resultats de l’onada blava que es va produir en les eleccions municipals i autonòmiques del maig. Amb la mateixa naturalitat que a les televisions, l’extrema dreta es va filtrant en la vida política, i amb ella es van naturalitzant els debats sobre drets socials i de les dones que fins fa quatre dies ens haurien sorprès. La conversa política es va intoxicant sense que el centre i l’esquerra siguin capaços de respondre amb autoritat. Si el debat no estigués colonitzat per la dreta, per què hauria sorprès la defensa factual de Rodríguez Zapatero de la gestió del seu govern per acabar amb ETA?, ¿com es toleraria comparar una agressió amb un divorci dur?
La desigualtat
Mentre avancen els acords de la dreta amb la ultradreta, ha visitat el nostre país l’economista Joseph Stiglitz per rebre el Premi Internacional Catalunya. El premi Nobel d’economia del 2001 ha dedicat bona part de la seva producció acadèmica a estudiar la desigualtat i les seves conseqüències sobre l’economia i sobre la salut de les societats democràtiques.
Stiglitz considera que una victòria del Partit Popular significaria “més polarització i més desigualtat”. El professor se sorprèn de la severitat amb què es jutja la gestió econòmica de Pedro Sánchez. I és que el president del govern, si no se li apareix la Mare de Déu, serà devorat pels efectes de la inflació, l’increment dels tipus d’interès de les hipoteques i una premsa madrilenya ensalvatgida.
Stiglitz expressa preocupació per les conseqüències de l’avenç de l’extrema dreta i els populismes tant a Europa com als EUA. Preocupació per la relació directa entre desigualtat i riscos sobre l’economia i la democràcia. En paraules seves, cal buscar un nou model i un nou marc d’actuació. Com escriu a Capitalismo progresista: la respuesta a la era del malestar (ed. Taurus), “vam optar per l’economia equivocada: vam pensar que el lliure mercat, les finances, la globalització i els avenços tecnològics per ells mateixos generarien benestar per a tothom. Pensàvem que els mercats per ells mateixos eren sempre competitius”.
Stiglitz defensa també enfortir una democràcia avui fràgil: “Massa gent pensava que la democràcia consistia només en fer eleccions [...]. Tampoc no vam entendre la facilitat amb què podíem caure en un sistema que quedaria més ben caracteritzat amb la frase «un dòlar, un vot», ni la senzillesa amb què la decepció amb la nostra democràcia podia instal·lar-se entre grans segments de la nostra població, convençuda que el nostre sistema està viciat”. Stiglitz conclou: “Vam optar pels valors equivocats: vam oblidar que l’economia ha de servir suposadament els nostres conciutadans i no a la inversa”.
Per a Stiglitz, la injustícia aplana el camí als populismes i cal una política determinada contra la injustícia perquè “la desigualtat no és una fatalitat sinó una decisió política”. Espanya s’encamina cap a unes eleccions en un moment d’incertesa general. Tampoc l’escenari internacional ajuda a calmar les aigües amb una Europa en guerra. Stiglitz adverteix la UE de les repercussions que pot tenir tornar a la disciplina pressupostària abans d’hora i d’una política de pujada dels tipus que castigui les famílies en una qüestió tan clau com l’habitatge.
El Nobel d’economia és favorable al model social europeu, però no menysté les dades alarmants de pèrdua de competitivitat del Vell Continent respecte als EUA. Sobre la gran qüestió del creixement i la pèrdua de pistonada, per a Stiglitz hi ha bàsicament un mètode: coneixement, coneixement i finançament per a la transferència de coneixement. Estem advertits.
Postdata: ficció i realitat
Al diari d’avui hi trobareu dos dossiers. El que havíem pensat amb temps per obrir l’estiu era una mena d’homenatge al món de l’arqueologia amb l’excusa que la setmana que ve s’estrena la cinquena entrega de la saga d’Indiana Jones, l’arqueòleg de ficció més famós de la història, tot i que els seus mètodes estan als antípodes del que fan els arqueòlegs de veritat, que són realment els protagonistes del dossier. Tanmateix, la realitat també ha aparegut en forma de rebel·lió armada a Rússia. Per això trobareu a Internacional un altre dossier de cinc pàgines amb la informació i les anàlisis del pols del Grup Wagner a Putin.
