L'ou com balla (1907)

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsA l'arribar a la descripció de les actuals festes, la meva vella auca "Funciones de Barcelona" té un bell punt d'admiració i d'alegria, i aixís diu: "Mirad cómo baila el huevo, / en llegando Corpus Christi, / que es espectáculo nuevo".

Quan jo tenia onze anys, i estudiava llatí, i duia un macfarlan blau, això de que l'ou ballant al cim d'un sortidor fos calificat d'espectacle nou, me feia molt riure. No sé si trobava més gràcia en que es tractés d'una ingenuïtat o d'un ripi -que també seria una ingenuïtat...

Ripi ingenu, o ingenuïtat pura en l'auca, avui reconec que, en la realitat de les coses, un ou que balla és sempre un espectacle nou. L'ou sembla tan poc disposat per la naturalesa per a tan àgil exercici, que veure'l entregat a n'ell, hores i hores, sense cap desmai, sense cap falta, meravella un cop, i torna mil cops a meravellar com una de les més divertides invencions de l'enginy dels homes. [...]

Dic això, a propòsit d'un record que m'acut. El d'uns versos escrits en honor de l'ou com balla. Era això en 1903. Aquell any en Francesc Pujols [...] havia guanyat la Flor Natural en els Jocs Florals. La seva poesia premiada ab aquesta cosa més se deia, si mal no recordo, "La balada de les festes", i va fer certs estragos en part del nostre jovent poètic. [...] Una de les seves composicions era dedicada a l'ou dansador de Corpus. I en ella es llegia amenament: "L'ou com balla, l'ou com balla, / ets tan buit que fa alegria, / buit de dins i blanc de fora / no he vist cosa més alegre. / Ballant, revellit xaval, / t'he admirat ab la quitxalla, / però tal com te veig ara / ets molt més trascendental". [...]

Tornant a l'ou dansador d'aquests dies, nosaltres no ens atrevirem a veure'l trascendental, com l'autor dels versos aquí duts. Ens contentarem dient que és un espectacle nou. Sempre nou. -Com és sempre nou veure les muntanyes plenes de camins.