A Los Angeles 'non-stop'?

Apartir del juny, Level, una nova marca low cost d’IAG -la companyia que integren British Airways, Iberia, Vueling i Air Lingus-, inaugurarà vols des del Prat fins a Buenos Aires, Punta Cana, Los Angeles i San Francisco. És una bona notícia? Ho hauria de ser, però darrere d’aquesta iniciativa hi ha molta història i molts precedents. Considerem-los.

La nostra experiència amb Iberia no promet res de bo. Quan fa uns anys Singapur Airlines i Spanair van establir una connexió amb São Paulo des del Prat, Iberia la va duplicar. Fins que va aconseguir que pleguessin. I llavors, triomfant... es va retirar. Resultat: cap vol a São Paulo. No és una situació desconeguda. La teoria econòmica ens ensenya que hi ha dues menes de competència: la genuïna i la depredadora. Quan dues empreses competeixen per conquerir un mercat i una, a la fi, l’abandona, poden passar dues coses: en el cas de la competència genuïna, l’empresa guanyadora s’instal·la bé en el mercat (és a dir, manté els productes que oferia per competir); en el cas de la competència depredadora, la companyia guanyadora torna a la situació prèvia a la competència. Es revela que l’objectiu de la guanyadora no era servir millor el mercat sinó evitar que hi penetrés un competidor.

Aquest precedent ens ha de preocupar per tres raons.

La primera és que, com ja he dit, la genètica d’IAG no és aliena a l’ADN d’Iberia. Ara bé, IAG, que té seu a Londres, no és Iberia (però, compte, Level és només una marca operada per Iberia). L’estat espanyol, com a accionista, hi té influència, però és lluny de ser decisiva. En el que depengui d’IAG, crec que la lògica de mercat predominarà. En això hem millorat.

La segona és que l’activació d’IAG en el mercat de vols intercontinentals des del Prat és, de nou, reactiva. És conseqüència de l’aparició d’una companyia, Norwegian, amb la pretensió d’entrar en aquest mercat (amb, entre d’altres, un vol a Los Angeles). És possible que les dues ofertes es consolidin, cosa que seria ideal des del punt de vista català, o que l’entrant sigui expulsada i Level mantingui l’activitat. Però també ho és que, altra vegada, l’entrant sigui expulsat i Level es retiri.

La tercera és que, per més que la destinació Barcelona sigui molt atractiva, la lògica de mercat tampoc és concloent. L’estructura d’aquest mercat no és com la del de sabates. Depèn d’una manera essencial de les autoritats reguladores i de gestió. I no és el mateix que tinguem una autoritat controlant la gestió de tots els aeroports espanyols que no pas que en tinguéssim una per a cada aeroport responent als interessos del territori que serveix. Si, a més, en el cas d’una autoritat única, aquesta autoritat està profundament compromesa amb un model centralitzat, el condicionant és de tal magnitud que és perfectament possible que les companyies, responent només als seus interessos comercials, assumeixin el model centralitzat. Ho vam veure amb l’episodi Spanair, en què Qatar Airways, interessada en un acord estratègic amb Spanair, va acabar entenent per on anava l’ordre de les coses: va signar un acord amb Iberia i avui és un dels principals accionistes d’IAG. Per cert, un exemple extrem d’on es pot arribar ens el dona la notícia recent d’un acord amb Rússia, l’estiu passat, pel qual els vols que la sobrevolin cap a Espanya han d’anar a Madrid. Ara se’ns vol fer creure que si no hi ha vols Tòquio-Barcelona la culpa és de... Putin! Alitalia (vol AZ 786) connecta non-stop Tòquio i Milà. Deu ser que Itàlia és més influent a Rússia, oi?

El tema de la gestió individualitzada de l’aeroport del Prat (i de Girona, i de Reus...) és fonamental. Ho sap prou bé el govern espanyol del PP, que, en prendre possessió l’any 2011, pràcticament el primer que va fer va ser avortar un procés molt avançat que l’hauria instaurat. Mentre no tinguem la gestió individualitzada, l’aeroport del Prat competeix amb Barajas en desavantatge. Si no fos així, podríem afirmar, amb tota la confiança, que l’obertura de vols intercontinentals per part de Norwegian i de Level es consolidaria i seria el principi d’una multiplicació de vols d’aquest tipus. Però aquesta confiança no la podem tenir. Veurem, crec que ben aviat, si la competència de Level, condicionada pel marc espanyol, és genuïna o depredadora. Si és el primer cas, primer haurem d’aplaudir-ho i estar-ne satisfets. Si és el segon, caldrà persistir en l’exigència (ja fa deu anys de l’acte de l’Iese!) de la gestió individualitzada. Col·lectivament i individualment. Personalment, mantenint una norma de connectar els meus vols internacionals per Londres, Amsterdam o Zuric.