Un congrés per revolucionar l’habitatge
Els escenaris electorals passen i canvien però les problemàtiques de l'habitatge continuen pendents. Davant la manca de solucions polítiques, la societat s’ha estat organitzant i ja porta una dècada aturant desnonaments, renegociant deutes hipotecaris i lloguers, donant vida a pisos buits i promovent iniciatives legislatives populars. Aquest divers i canviant moviment popular entorn de la qüestió de l’habitatge sovint respon a l’emergència habitacional i a vegades pren la iniciativa per anar més enllà.
El primer Congrés d’Habitatge de Catalunya, que va tenir lloc el 16 i 17 de novembre a Barcelona, pot marcar un nou punt d’inflexió. Aquesta trobada va ser l’acte central d’un procés d’apropament i confluència entre les diferents organitzacions que es mobilitzen pel dret a l’habitatge al país. Hi convergien des de la veterana Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i el més recent Sindicat de Llogaters fins a un divers ventall de col·lectius locals d’habitatge que han emergit en els últims anys, sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona. En total, més de 500 delegats de 44 nuclis organitzats. L’objectiu és fer un pas endavant per situar la qüestió de l’habitatge al centre de l’agenda política nacional i dotar-se de consistència estratègica i organitzativa per fer-la avançar.
La trobada se situa, a més, en plena maduració del cicle expansiu immobiliari-financer que ha encarit l’habitatge i que, en moltes ciutats globals, ja es comença a traduir en una desacceleració de preus i fins i tot, en algunes, en una disminució. Com es va constatar en l’anterior cicle hipotecari, la tendència alcista no pot ser indefinida. Però, a diferència d'aleshores, aquest cicle no s’ha basat en la dispersió de la propietat (mitjançant el sobreendeutament) sinó en la seva concentració. En un context de liquiditat financera, nous actors han adquirit milers d’habitatges provinents d’execucions hipotecàries (amb el rescat bancari entremig) i finques verticals per esdevenir veritables imperis immobiliaris. Acaparen en l’actualitat un estoc d’habitatge que la nova “generació del lloguer” només pot arrendar. Segons les últimes dades de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge, el 35% de les llars a Barcelona viuen de lloguer, un increment de cinc punts respecte al 2011. Una quarta part d’aquests habitatges estan en mans d’empreses, i entre la categoria de “particulars” abunden els multipropietaris. En alguns casos, l’acumulació privada d’immobles es concentra en autèntics imperis del sector, fins al punt que el principal tenidor a nivell estatal –és a dir, el conglomerat Blackstone, aterrat al mercat espanyol el 2013– és propietari d’uns 30.000 habitatges.
La pel·lícula documental Push, projectada recentment al Cidob, Barcelona Centre for International Affairs, i arreu del país el novembre del 2019 de la mà de Docs Barcelona, il·lustra la veritable dimensió global d’aquest fenomen. Seguint els viatges de la Leila Farha, relatora especial de les Nacions Unides per a un habitatge adequat, corporacions com Blackstone apareixen en ciutats com Toronto, Seül, Valparaíso, Londres i, també, Barcelona, com a punta de llança de processos d’expulsió i gentrificació. D’aquí la importància d’aquest Congrés, que s’emmarca en un context internacional que ha propiciat una rearticulació del poder immobiliari-financer i davant del qual es reorganitza també la consegüent resposta social a una problemàtica d’abast mundial.
En aquest procés, es rearmen idees i pràctiques urbanes que portaven dècades fora de focus. La demanda de control dels preus dels lloguers, per exemple, ha reaparegut amb força i ja s’ha traduït en noves mesures en ciutats europees com París o Berlín i en alguns estats dels EUA com Califòrnia. A Berlín, ciutat pionera en aquesta nova tendència, s’ha posat en marxa una campanya per portar a referèndum l’expropiació de grans tenidors. La demanda per reinvertir massivament en habitatge públic recorre Europa amb la iniciativa ciutadana europea Habitatge per a Tothom. Els nous sindicalismes del sector de l’habitatge també recuperen pràctiques fins fa poc confinades a l’àmbit laboral, com ara la negociació col·lectiva i la vaga de lloguers. Aquest conjunt de tendències internacionals queden reflectides en el programa final del Congrés, on també s’afegeixen demandes pròpies del context català, com ara el compliment íntegre de la llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge, o la persecució d’empreses parapolicials com Desokupa, que efectuen desnonaments extrajudicials. En la conjuntura actual, la política d’habitatge s’està desenvolupant als carrers; les administracions farien bé d'escoltar-la.