La cura és notícia

La pandèmia de covid-19 ha canviat les nostres vides, ha transformat la nostra manera de pensar i sentir. La malaltia ens ha fet valorar i prioritzar la vida. Les nostres construccions socials basades en la seguretat s’han vist trencades per la vulnerabilitat, la incertesa, la por, el dolor i el sofriment davant la solitud i la mort. El món s’ha aturat per cuidar-se i cuidar-nos.

Aquesta crisi sanitària ha posat de manifest la importància i el valor que té la cura de la vida de les persones. També ha demostrat que la cura és més que simplement curar. Sense cures no es pot guarir però, quan ja no és possible guarir, la cura segueix sent primordial.

La cura de les persones és l'essència de la professió infermera. Les institucions i la societat l’han invisibilitzat i infravalorat i mai ha ocupat un lloc destacat en el centre de les polítiques ni als mitjans de comunicació. Avui la cura ha passat a ser l’eix central de les nostres vides i de la nostra societat.

En unes circumstàncies complexes en què hi ha una manca alarmant d’equips de protecció individual, escassetat d’infermeres, una alta sobrecàrrega emocional i la por al contagi, les infermeres estem demostrat al món la nostra enorme aportació a la societat i els valors de la nostra professió: la responsabilitat, l’autonomia, la intimitat, la confidencialitat, la justícia social i el compromís professional.

Les infermeres hem transformat les organitzacions i l’atenció per tenir cura de la vida de les persones, de les nostres famílies i de la comunitat. Cuidem des de la professionalitat i l’evidència científica, però també des de la consideració integral de la persona. No veiem la persona compartimentada en trossets. Tampoc la veiem com un ésser malalt. La veiem com un tot. Les infermeres reconeixem als individus la seva capacitat de autocuidar-se i de tenir cura dels altres.

La tràgica situació que estem vivint també ha posat de manifest les debilitats cròniques del nostre sistema sanitari i sociosanitari. Un sistema que, tot i l’alt desenvolupament professional i acadèmic de les infermeres, ni ens valora ni ens reconeix. Un sistema que té una baixa dotació d’infermeres, la qual cosa comporta repercussions greus en la salut de les persones. Un sistema en què les infermeres patim unes condicions laborals precàries. Un sistema que fa anys que necessita un canvi d’enfocament i de polítiques, que ha d’evolucionar des de la perspectiva biologista basada en la malaltia cap a una visió més centrada en la salut, el benestar i les necessitats de les persones.

L’Organització Mundial de la Salut ha declarat el 2020 l’Any Internacional de les Infermeres i les Llevadores i el 12 de maig es va commemorar el Dia Internacional de les Infermeres amb el lema “Infermera, una veu per liderar. Portant el món cap a la salut”.

La pandèmia de coronavirus ens està demostrant que aquest lema és cada vegada més important. Les infermeres –que som la professió majoritària en el sistema de salut i les que coneixem millor les necessitats de les persones, famílies i comunitats– som el canvi que les persones i el sistema necessiten.

Després d’aquesta crisi res no tornarà a ser igual. Necessitem un futur en què les persones i les comunitats estiguem al centre. Si volem ser cuidats, cal aprofitar les competències de les infermeres en tots els seus àmbits (assistencial, gestor, investigador, docent i polític), invertir en més infermeres i incrementar la nostra presència tant en els òrgans de participació com en els de representació, en l'àmbit polític i en la presa de decisions. Tot això, no només pel bé de les infermeres i del sistema, sinó pel de totes les persones. Ara i sempre, no puc estar més orgullosa del que soc. Infermera.