L'oportunitat del carboni
Aprimers de juny Barcelona acull la Carbon Expo, la principal trobada internacional dels operadors al mercat de CO . Com ha explicat Eduardo Dopazo, del Banc Mundial, la idea de traslladar l'esdeveniment es va gestar en una pausa cafè del pioner congrés Expo CO2 impulsat per la FFA el 2006. Després hi va haver una feina intensa i coordinada de les oficines espanyola i catalana de canvi climàtic amb Fira de Barcelona per convèncer els organitzadors, i es va aconseguir portar a Catalunya l'edició del 2009. Enguany torna a venir. El 2009 les Nacions Unides van decidir fer a Barcelona l'última ronda de converses abans de la cimera de Copenhaguen. Malauradament, el camí per arribar al necessari acord internacional per fer front al canvi climàtic és més tortuós i menys eficient del que caldria. Tanmateix, és una bona notícia estar ubicats en el mapa del present innovador i el futur innegociable.
No és tan bona notícia que les empreses, les administracions i la ciutadania catalana no hi vegem encara una oportunitat immillorable per obrir un nou nínxol d'ocupació. Em costa de comprendre que, com tantes altres vegades, la comunitat internacional ens reconeix com a espai d'innovació i compromís, i que nosaltres ens ho mirem amb distància i menyspreu fins que al final perdem l'impuls.
Però no tothom està adormit. Acollim el principal operador mediterrani del mercat de carboni, SENDECO2, una empresa pionera nascuda l'any 2004, quan encara ningú donava un duro perquè això fos una realitat. A més, les 185 instal·lacions radicades a Catalunya que estan obligades a operar en el mercat -1.106 al conjunt d'Espanya, 11.032 a la UE- són conscients de les oportunitats que ofereix la reducció d'emissions de CO .
Des que el mercat europeu de carboni funciona a ple rendiment (2008), la tona de CO ha mantingut un preu força estable a l'entorn dels 15 euros. Cada any mobilitza 90.000 milions d'euros. També s'hi negocien drets obtinguts a través de projectes que permeten reduir emissions a tercers països. És un element per considerar en els processos d'internacionalització de l'empresa catalana. Algunes ja ho tenen present i operen i obtenen resultats de la seva participació als fons de carboni del Banc Mundial i del govern espanyol. Ara hi haurà un fons nou establert en la nova llei d'economia sostenible.
El mercat de carboni -un dels instruments dissenyats per combatre el canvi climàtic- està absolutament regulat. La UE, d'acord amb els seus compromisos internacionals i la seva pròpia política de carboni, estableix cada any un nombre fix de permisos a negociar, que va reduint progressivament per assegurar que les emissions de CO minven al ritme previst. Les empreses hi participen obligatòriament si acompleixen els requisits fixats per una directiva. L'assignació gratuïta a cada empresa involucrada o, a partir de l'any vinent també a través de subhastes, la fan els governs d'acord amb la UE. El registre d'emissions està sota control públic. A partir d'aquestes premisses, els participants comercien. Ja m'agradaria que els mercats financers, sobretot després de veure on ens han portat, tinguessin la meitat de regulació que el mercat de carboni.
Les emissions de CO dels sectors incorporats a aquest procés s'han reduït. Com tot instrument, té riscos i és susceptible de ser mal utilitzat. No està lliure d'especuladors, lladres o aprofitats, però funciona raonablement bé i amb un estricte control públic que permet fer-ne correccions. La dimensió europea d'aquest mercat és bona, però convé que s'internacionalitzi. Estem en un procés obert de construcció d'una economia baixa en carboni. Ara bé, sense definir una estratègia corporativa de transició i sense estar al cas per optar al finançament disponible l'empresa catalana perdrà un tren en què la comunitat internacional ens reconeix, de moment. Ens hi hem de posar amb intensitat tots plegats, i de pressa. La Carbon Expo és una oportunitat d'or.
