Som aquí, doncs, esperant que la Junta Electoral Central (JEC) es pronunciï sobre la gran lona de publicitat electoral que Vox ha penjat al centre de Madrid, en què es veu com una mà tira als fems un seguit de targetes o papers amb logotips que representen el moviment feminista, el col·lectiu LGTBI, l'independentisme català o l'Agenda 2030. Haurà de pronunciar-s'hi, la JEC, ni que sigui perquè haurà d'atendre la denúncia presentada pel PSOE sobre aquest cartell, en el qual els socialistes veuen un delicte d'odi. És curiós que no ho hagi fet d'ofici, com altres vegades en què aquest organisme (que no és judicial) s'ha permès inhabilitar un diputat del Parlament de Catalunya com Pau Juvillà, o una presidenta del mateix Parlament com Laura Borràs, o un eurodiputat com Oriol Junqueras, o directament un president de la Generalitat com Quim Torra. En tots aquests casos, la JEC va demostrar un zel i una celeritat que tenen poc a veure amb la mollor amb què es prenen aquesta qüestió.
Els inhabilitats esmentats més amunt tenen en comú el fet de ser independentistes (encara que, entre ells, probablement es negarien els uns als altres aquesta condició, però això ja és una altra història). No és demagògia —i tampoc és difícil— imaginar què passaria amb un partit independentista que pengés una lona en què la bandera d'Espanya fos llançada a una paperera. O encara que fos la lletra ñ. Al cap i a la fi, per a Vox, “independentista”, i per tant enemic de la indivisible nació espanyola, ho és l'ensenyament en català, o qualsevol activitat que es faci en una llengua diferent del castellà. L'Agenda 2030, per la seva banda, equival, per un cantó, a la totalitat del moviment ecologista i, per l'altre, a la Unió Europea, de la qual estan disposats a acceptar el finançament, però no el dret europeu. Pel que fa al feminisme i al moviment LGTBI, ja ens hem cansat de sentir en pocs dies diversos dirigents de Vox negant l'existència de la violència de gènere, o imbecil·litats misògines del president del Parlament de les Balears, Le Senne, que després intenta justificar dient que són expressions d'humor i ironia.
Podríem omplir tot l'espai del diari retraient exemples de la doble vara de mesurar que gasta la justícia espanyola amb el nacionalisme espanyol (fins i tot quan és flagrantment antidemocràtic, com el de Vox) enfront dels nacionalismes dits perifèrics. L'episodi de la lona ve a afegir-se a una certesa ja prou coneguda: l'absoluta tranquil·litat amb què Vox pot contaminar el debat públic amb el seu ideari neofeixista és deguda al fet que justament aquest ideari té un gran predicament entre jutges, fiscals i alts funcionaris de la magistratura. Que són dels seus, en una paraula.
Podem fer la porra sobre si la lona serà retirada o no. Sigui com sigui, tant se val: el mal ja està fet i el discurs de l'odi està plenament acceptat, no tan sols com a part natural del sistema, sinó també com a soci de govern fins i tot desitjable. Segons ells mateixos són el centredreta, i ho són: del mateix centre de tota la vida.
