La Lomloe quin invent, ens il·lustra i entreté
A la reunió del claustre els ha arribat un document. És sobre la Lomloe, aquesta nova llei educativa, que pretén que els professors, quan facin això tan fatxa que és ensenyar, relacionin el contingut, d’alguna manera, amb l’adquisició de competències en diferents àmbits; la referida a la "ciutadania" o la “personal, social, i d’aprendre a aprendre”, per exemple.
El professor de física s’eixuga els ulls i s’acusa. Agafa el problema que pensava posar als de primer, que ja l’havia adaptat als nous temps però ja veu que sense assoliment. “En un partit de futbol una pilota és llençada a una velocitat de 10 m/s amb un grau de 37 amb l'horitzontal. Si es troba en aquest instant a 8 m de distància de l’arc contrari, hi ha possibilitats de gol? L’altura de l’arc és de 2,5 m”. Quina vergonya. Què es pensa? Que pel fet de parlar de futbol ja podrà interessar als alumnes? Esborra i escriu: “La Xènia, la Najat i la Rocío juguen a futbol”. D’aquesta manera explicita –quin verb més Lomloe– que les nenes, diverses, tenen dret a jugar a pilota. Però queda eixut. Millor dir: “La Xènia, la Najat i la Rocío (totes elles noies que poden fer el que es proposin) juguen a pilota al pati de l’escola”. No, no. Dir “noies” és reduir. Millor dir “persones”. Esclar que potser la velocitat de la pilota, 10 m/s no és una velocitat adient. Val més posar 5 m/s, no fos cas que, per culpa dels estereotips, les alumnes, receptores del problema, se sentissin jutjades a nivell de rapidesa. Esclar que parlar de possibilitats de gol no és educatiu ciutadanament, perquè fomenta la competitivitat, i en un partit de futbol el que interessa és participar. Somriu. Esborra la pregunta sobre les possibilitats de gol, que a hores d’ara li semblen del tot heteropatriarcals. En lloc d’això escriu: “Si l’altura de l’arc és 2,5, com se senten, a nivell físic i emocional, la Xènia, la Najat i la Rocío?” Ara sí que està bé.